dimecres, 6 de març del 2013

                           
                                                           PALAU DE MAR:

                       MUSEU D´HISTÒRIA DE CATALUNYA
                    DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA





Actualment
                                          L´EDIFICI                                         

L´edifici de Palau de Mar va ser construït a la plaça Pau Vila entre 1880 i 1890 per acollir els antics Magatzems Generals de Comerç. La seva arquitectura és típica del segle XIX i es va inspirar en els edificis portuaris anglesos. Es destacable la similitut entre els edificis portuaris de Londres i Liverpool i el de MGC (Magatzem General de Comerç) de Barcelona.

La necessitat d´uns locals on poder guardar els productes que venien de l´estranger va fer que el 3 de març de 1818 s´autoritzés la construcció d´uns dipòsits que es van situar a tocar del Portal del Mar.

abans
La Revolució Industrial va  significar canvis en el món de la mar i en data 1 de març de 1881 l´ingeinier Maurici Garràn va firmar el projecte d´un gran edifici destinat a Dipòsit Comercial que havia de ser segur, de fàcil vigilància i control, tenir una ubicació prop dels vaixells i estar situat a la vora de la ciutat. (A l´arxiu històric de l´Autoritat Portuària de Barcelona s´hi conserva el projecte original). L´obra es va adjudicar a la societat Material para Ferrocarriles i Constreucciones i el 31 de maig de 1900 es van donar les obres per acabades.

abans
Malgrat les perspectives de l´inici l´edifici, en els seus llargs anys de vida, ha tingut molts usos diferents i entre els més destacats hi ha el de Cuartel de Cuerpo de Carabineros, però es va fer servir molt poc com a dipòsit comercial degut a que estava massa allunyat de la bocana del port i suportava un gran cost de manteniment.

Aquest edifici actualment és la seu del Museu d´Història de Catalunya, del Centre d´Història Contemporània de Catalunya, del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i també d´un seguit de negocis de gastronomia.


                                                                        El Museu

Sent president de la Generalitat Jordi Pujol, el Consell Executiu del Govern de Catalunya va realitzar un projecte per crear un Museu d´Història de Catalunya amb el suport unànime del Parlament, amb la finalitat de que els ciutadans de Catalunya es retrobessin amb la seva història. Es va decidir ubicar-lo en l´edifici de Palau de Mar.

Josep Benedito i Agustí Mateos van ser els arquitectes encarregats de la remodelacó de l´edifici i la Pedagoga Carme Laura Gil Miró es va encarregar del comissiariat principal. Es va formar també un gran equip de gent molt preparada i personalitats molt destacades per dissenyar el relat històric .

El Museu 

El Museu es va innagurar el 29 de febrer de 1996 amb la intenció d´explicar la història de Catalunya als ciutadans, estudiants i persones d´arreu del món que visiten el nostre país. Va obrir les portes al públic el 4 de març i quasi 70.000 persones el van visitar les primeres jornades de portes obertes. El primer director va ser Josep Maria Solé i Sabaté. La primera exposició temporal va estar dedicada a La Marxa per la Llibertat.

En principi el Museu no tenia col·lecció pròpia i amprava diversos recursos de museografia didàctica i feia servir documentació i objectes que provenien de fons de la Generalitat i altres Museus però s´ha anat evolucionant, s´han rebut donacions de fons materials i testimonis històrics que han enriquit la exposició permanent cosa què li ha permès tenir la seva pròpia col·lecció d´objectes que al principi no tenia. L´any 2000 es va organitzar un equip d´experts en història per assessorar la institució com Ernest Lluch, Jordi Maluquer, Carme Molinero i Pere Ysàs, entre altres. Des de els inicis, l´exposició permanent no para de modificar-se i millorar.

A la quarta planta hi ha una sala d´actes on s´hi celebren conferències i actes commemoratius,


Els cartells i la retolació està en tres idiomes, català, castellà i anglès, per la millor comprensió i difusió.


Passadís que separa el Museu d´Història i el departament de Benestar i Família


                                DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA

L´any 1993 el departament de Benestar i Família  de la Generalitat de Catalunya va ocupar una part important  de l´edifici. Actualment encara hi està ubicat.


RESTAURACIÓ

A l´edifici, de cara al mar i amb una bona panoràmica s´hi han instal.lat diversos restaurants, amb un bon èxit de públic que hi acut tant a l´hivern com a l´estiu, sempre a la terrassa, tant si fa fred com calor.

A la terrassa de l´edifici, a la quarta planta, es pot gaudir d´un restaurant que ofereix unes vistes espectaculars i, tot degustant  un àpat deliciós, es pot contemplar el port, Montjuïc, i més lluny el Tibidabo, a més de una panoràmica de tota la ciutat.

En resum: Un edifici ben aprofitat, tot i que crec que quan  van treure els ràfals van estar a punt d´enderrocar-lo.


DE NIT, ESPECTACULAR

per més informació  sobre el Museu, cliqueu aquí

dijous, 28 de febrer del 2013



DOS SÍMBOLS DE LA BARCELONETA:


EL NEGRE DE LA RIBA

Lleig però emblemàtic

A la Barceloneta no tenim "home del sac", som originals fins i tot en això, nosaltres tenim El Negre de la Riba. Pel que es diu, ja fa molts anys, quan els menuts es portaven malament, se´ls esmentava  aquest personatge per atemorir-los. 

En realitat és un antic mascaró de proa d´un vaixell del segle XVIII. Al segle XIX es va trobar dins d´un magatzem d´efectes navals al Moll de la Riba i va anar corrent per diversos comerços del barri, com a reclam, fins que va quedar instal·lat al lloc on és ara, al carrer Andrea Dòria, a la part posterior de l´església de Sant Miquel del Port, però aquest no és l´original. sinó que es tracta d´una còpia feta l´any 2003 pel taller del barri Constructors de Fantasies. L´original es troba al Museu Marítim.


________________________________________________________________________

                                 EL Canó
El Canó de la Barceloneta fa molts anys
                                          


Si no hi ha el Canó no hi ha Festa Major.

Aquesta frase pot definir perfectament la realitat de les festes del barri que es celebren per Sant Miquel i que comencen el mateix dia del Sant amb unes canonades que des de les nou del matí desperten tot el barri amb un esperat estrèpit.  

Nens recollint caramels en l´actualitat.



Actualment la festa del canó ha perdut força però fa anys era un esdeveniment molt important per  la canalla  de la Barceloneta. Abans  el dia de Sant Miquel era  festiu al barri i per tant no hi havia  escola. Els nens sortien al carrer a primera hora i es passaven el matí darrera el canó, cridant enèrgicament VOLEM EL CANÓ SENYOR RECTOR!!! que disparava  amb gran  estrèpit caramels en lloc de bombes. Tenia molta importància la persona que guiava el canó i que obligatòriament  ha d´anar vestit d´almirall.

Ara el canó, el crit i l´almirall  encara hi són però  ja no és festa i a més a més molts nens estan escolaritzats fora del barri per la qual cosa segueix més  la festa la  gent gran que la quitxalla..

 Cliqueu: aquí hi ha l´explicació

Les meves anècdotes:
(La gent gran del barri recorda aquesta festa amb gran simpatia. Tant és així que la última festa popular que va seguir la meva mare, quinze dies abans de morir i en cadira de rodes, va consistir en seguir el Canó per alguns carrers i, en veu baixa, anar "resant": Senyor Rector volem el Canó. En tinc un gran record). 





dimarts, 19 de febrer del 2013


ELS GEGANTS DE LA BARCELONETA.

Gegants creats el 1991
Tal com són


La Barceloneta sempre ha tingut tradició de gegants en les festes del barri però els comerciants van voler anar més lluny i l´any 1991, el dia del patró Sant Miquel, en la celebració de la Festa Major, es va constituir  "La colla dels Gegants de la Barceloneta" i es van "inventar" uns gegants que són representatius de la gent  que els va  crear:  gent treballadora. 

Naturalment tenen nom: María la neta (la peixatera), Pep  Barceló, (el pescador),  El Ramonet (cuiner), El Ganxut  (estibador), Miquelet (el noi dels cors) i inclús hi van incloure La Torre del Rellotge, molt emblemàtica per la gent del barri.





                                        Maria la neta i Pep Barceló                                                    
       
Els gegants tenen casa pròpia a la Casa dels entremesos a l´antic Palau Mercader.

A La Marina li agraden els gegants
Clica aquí per veure com  ballan:  Ball de Gegants de la Barceloneta

dimecres, 13 de febrer del 2013



EL MAR,  SEMPRE PROTAGONISTA A  LA BARCELONETA

Quan es fa de nit el mar pren un protagonisme important al barri.  El seu aspecte és diferent, imponent, imprevisible. Pot ser rebel, que quasi fa por,  pot estar calmat i t´inunda de pau, però sempre ens sorprèn amb una bellesa aclaparadora.


dijous, 31 de gener del 2013


  LA FRATERNITAT

L´edifici original
Acta Fundacional de la Fraternitat



















Un dels edificis més emblemàtics de la Barceloneta és La Fraternitat. Al barri un grup d´amics liderats per Josep Torrelles van adoptar el concepte de cooperativa que a mitjans del segle XIX imperava a Europa motivat sobretot pels conflictes polítics, l´augment de la classe obrera i el malestar social.

L´u de desembre de l´any 1879  Josep Torrelles i els seus amics van aprovar els estatuts de la Cooperativa Obrera La Fraternitat amb la finalitat de desenvolupar una activitat empresarial que permetés primar  els interessos col.lectius per damunt dels beneficis particulars.


Socis de la Cooperativa
L´activitat de la Cooperativa va començar en una antiga barberia de l´edifici del carrer Pescadors nº 39 per un lloguer de 32 rals al mes. L´any 1910  es va traslladar definitivament   al carrer Santa Clara nº 27 on encara es troba actualment.


Francesc Guàrdia i Vial
L´edifici reformat
L´any 1917 el fort creixement de l´entitat   i la falta d´higiene i d´estètica  de l´edifici va propiciar que    l´arquitecte Francesc Guàrdia i Vial es fes càrrec de la seva reforma.

L´edifici va quedar magnífic i s´hi va fer molta vida social. La planta baixa tenia botiga amb bodega, la segona planta es dedicava a sala d´actes i a la tercera el magatzem i local administratiu. Va tenir un èxit social important i moltes parelles del barri es van conèixer ballant a la Fraternitat.

Durant la guerra l´edifici va ser tocat per un bombardeig i es va rehabilitar  l´any 1944.

L´any 2001 l´arquitecte Josep Mª Rovira va transformar la cooperativa en biblioteca pública pel barri. Ha quedat una Biblioteca magnífica on vaig sovint i d´on ha sortit part d´aquest treball.

Detall de la façana

La Biblioteca per dintre.


Reflexió: 
(Aquest edifici va ser  reformat quan va néixer  la meva mare l´any 1917. Tos dos van començar a la Barceloneta i es van relacionar. La meva mare ja no hi és però l´edifici està millor que mai. És el que tenen els edificis, que perduren.)

dijous, 24 de gener del 2013




LA BARCELONETA TÉ UN PASSAT...


EL TORÍN


 Jo que tinc una especial aversió pels “toros”  i que no puc entendre que el fet de matar un animal pugui ser considerat un espectacle o una festa, visc al barri on es va construir la  primera plaça de “toros” que hi va haver a Barcelona.  El Torín fou construït a  la Barceloneta, l´any 1834. obra de l´arquitecte  Francesc Fontsarè i Domenech.

EL TORIN

Era  una època que al barri  hi havia força afició a les “corridas de toros”  -sempre m´he negat a dir-ne curses de braus-, però el Torín no era només un espai per aquest espectacle sinó que també s´hi feien altres activitats lúdiques: demostracions de  gimnàstica, pallassos, enlairament de globus aerostàtics o focs d´artifici.

A l´any d´existir el Torín s´hi va produir un incident  dramàtic. A causa de la protesta dels espectadors per considerar que s´hi oferia  un mal espectacle es van produir uns aldarulls que es  van traslladar al carrer incitats per una colla de provocadors i es van escampar per tota la ciutat  provocant la mort de deu franciscans  i la crema de convents a la Rambla. Com a resultat la plaça va romandre tancada durant quinze anys. (Eren altres temps amb injustícies i grans dificultats i qualsevol cosa podia acabar en un drama).



Quan es va tornar a obrir la plaça hi va haver un gran èxit de públic però la construcció de les Arenes va fer  que els aficionats als “toros” es dispersessin. L´any 1924 es van tancar les portes de la plaça i l´any  1945 va ser enderrocada. Al seu lloc s´hi va construir un camp de futbol pels treballadors  de Gas Natural.



dimarts, 15 de gener del 2013




L´ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DEL PORT


L´Esgsia de Sant Miquel del Port és l´edifici més important de la Barceloneta. Es troba ubicada a la Plaça de la Barceloneta (abans plaça del Marquès de la Mina) però tothom la coneix per Plaça Sant Miquel. Es va començar a construir l´any 1753 (el mateix any de la fundació del barri) i es va  enllestir força ràpid ja que l´any 1755 ja estava acabada. És va dedicar a Sant Miquel en homenatge a Don Juan Miguel de Guzmán Dávalos i Spínola, Marqués de la Mina, promotor del barri. 

Façana el 1916 amb les figures originals
(amb creu i campana)

La Cúpula
Sant Miquel a l´altar major
És una construcció d´estil barroc que en el temps ha sofert alguns canvis: uns per reforma (entre 1850 i 1853  l´arquitecte Elies Rogent va construir tres naus separades per pilars i columnes) i altres per destrucció d´alguns elements durant la guerra civil espanyola.

La façana està dividida en tres cossos delimitats per dobles columnes i en la part central destaca una fornícula i un gran frontó a la part superior. En un principi, a la fornícula, hi havia la imatge de Sant Miquel  obra de l´escultor Pere Costa, i als extrems hi figuraven les imatges de Sant Elm i Santa Maria de Cervelló, patrons de la marina catalana, realitzades  per Carles Grau. Les tres van ser destruïdes l´any 1.936. 


                                 La façana actualment 
                              ( sense creu ni campana.)
 La façana va estar molts anys sense imatges fins que, no fa massa temps, s´hi va restablir la  imatge de Sant Miquel. ( Una mica criticada per les seves dimensions ja que es considera massa gran pel lloc que l´acull). Unes noves imatges de Sant Elm i Santa Mª de Cervelló s´han col·locat a l´interior, a cada costat de l´altar.

A l´interior de l´església hi destacava un mausoleu de marbre del marquès de la Mina però l´any 1936 es va obrir i els ossos van ser escampats per tot el barri. Va desaparèixer el mausoleu i l´església es va convertir en un magatzem.



La imatge actual de Sant Miquel


Mausoleu del Marquès de la Mina
 La campana que coronava el campanar i que havia estat una donació de l´industrial metal·lúrgic  Francesc Lacambra va ser despenjada el 1936 per uns revolucionaris i llençada al mar.  Al acabar la guerra civil va ser recuperada per un home granota que es va submergir per recuperar-la. Es va tornar a col·locar però fa pocs anys, degut al deteriorament del campanar es va despenjar i està esperant  ser col·locada novament. 

La campana recuperada










També va caure no fa gaire temps un tros de la creu que coronava la façana . La Parròquia està a la espera que l´Arquebisbat  de Barcelona acabi un projecte, que està estudiant llargament, i es pugui fer realitat la esperada col.locació de una nova creu de pedra i la campana . 


El campanar deteriorat
 ( tot esperant la campana )

L´església i el barri:

Mossèn Pau batejant la meva filla
En Marcel i l`Antònia es casen.
Aquesta parròquia ha estat important per a mi. Aquí vaig ser batejada, hi vaig fer la comunió, m´hi vaig casar i va ser-hi batejada la meva filla. 

Quan jo era petita hi havia un vicari, Mossèn Pau, que després d´haver estat fora del barri una  llarga temporada,  amb el anys va tornar de rector i ha estat una persona molt important pel bon funcionament de l´església i tot i estar ara retirat i ser molt gran, encara hi col.labora. És una persona oberta i que no té mai un no per a ningú i en un barri com la Barceloneta que hi ha gent amb moltes dificultats això ha estat primordial. És molt estimat i respectat per tothom.

( Conté Fotografies de l´Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

dimecres, 2 de gener del 2013






     JOAN SALVAT PAPASSEIT
  (un veí  il·lustre de la Barceloneta)

Joan Salvat Papasseit 



Ara no es fa, però jo encara ho faria      

si d´un amor sofris el desengany-
lligar l´atzar de la mar o la vida 
i anar tant lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l´amiga
de tant d´enyor llanguiria la mar.-


Aquest poema és de Joan Salvat-Papasseit. Aquest gran poeta va néixer  al peu de la muntanya de Montjuïc  el setze de maig de 1894 i va morir de tuberculosi  el set d´agost de 1924 amb només trenta anys d´edat.


En Joan  Jove
La seva fràgil salut va contrastar amb l´energia i fort impuls dels seus treballs. Va tenir una infància difícil. El seu pare era un mariner,Joan Salvat Solanas, fill de Barcelona, que va morir en un accident del Montevideo, vaixell de la Companyia Transatlàntica Espanyola. La seva mare Elvira Papasseit Orovitx, a l´enviudar, es va veure obligada a portar a L´Asil Naval els seus dos fills, Joan i Miquel, i això va fer que els seus estudis fossin precaris i que hagués  de treballar des de molt jove.

Després de treballar en una drogueria va anar a la Llotja (escola d´arts i oficis) però aviat  va perdre l´afició per l´art. Va començar a escriure coses indefinides  en papers que sempre portava a la butxaca i escrivia en un estil sec i aspre que sempre va ser la característica de les seves obres. També va començar a aficionar-se a la lectura llegint a Gorki, Tolstoi, Dostoievski, Ibsen, Maragall i altres.

Les seves activitats d´intenció política van començar a l´adolescència arran de ls Setmana Tràgica de 1909.

El 1912 es va prometre amb Carme Eleuterio Ferrè i es van   casar l´any 1918. Va ser quan van  anar a viure al nº 11 del  carrer Ginés i Pertagàs de la Barceloneta, barri d´on era també la núvia. Allà van néixer les seves dues filles, Salomé i Núria (aquesta última només va viure dos anys).
ELS POETES D´ARA (1923)

L´any 1913 es va introduir en el nacionalisme radical i el 1923 va escriure el pròleg del llibre "La batalla" on expressava amb claredat la seva tendència separatista.

Molt llarga és l´obra d´aquest escriptor i poeta en contrast amb la seva curta vida. L´any 1914 es va consolidar la seva afició a l´escriptura. A l´any 1915 va iniciar la seva activitat periodística i va començar a col·laborar amb diverses revistes. Un article seu publicat a "Los Miserables" el va portar a la presó dos mesos i un dia. Quan en va sortir va començar a treballar com encarregat de la secció de llibreria de les Galeries Laietana. El 1916 va fer de bibliotecari a L´Ateneo Enciclopèdico Popular i va escriure una sèrie d´articles recollits al volum Humo de Fàbrica. Com aquest treballs  eren gratuïts  treballava al "Moll de la Fusta" i això va empitjorar la salut delicada que ja tenia. Malgrat tot, ell va seguir endavant, amb decisió, la seva obra literària, malgrat la peregrinació a diferents sanatoris que va recórrer fins a morir. 

Poemes: El seu primer poema a l´any 1917 va ser "Columna Vertebral: Sageta de foc", l´any 1923 va escriure "Els poetes d´ara", després  va haver una llarga llista de poemes, i un any abans de morir va escriure el que està considerat el millor dels seus llibres: "El poema de la rosa al llavis".

L´obra de Joan Salvat Papasseit va romandre força oblidada fins els anys 60 que va ser reconeguda pels membres de "La nova cançó" . Avui està considerat com un dels millors   escriptors catalans del segle XX. 


Papasseit al Moll de la Fusta

Una frase de Salvat Papasseit:
 Encara no he escrit mai res sense mullar la ploma al cor, esbatanat.

divendres, 28 de desembre del 2012

Desig de felicitat per un any que comença.


Des de la Barceloneta,



 Us desitjo tanta sort com gotes té la pluja, tanta salut com raigs té el sol i tanta felicitat com estrelles té el firmament 

                                                                 
                                              ¡BON 2013!......



                                                      

                                              .....amb il·lusió

dimarts, 11 de desembre del 2012

LA LLOTJA DE BARCELONA


                                                       LA LLOTJA
                                  EL MOLL DEL RELLOTGE



La Llotja del Peix és un espai molt important per a la Barceloneta. No tots el qui hi treballen són del  barri  però una gran part sí. És on els pescadors porten el peix, capturat el mateix dia, i  després de subhastar-lo es reparteix  entre els peixaters i es fa arribar als diferents espais  de  venda de la ciutat ja sigui peixateries i mercats o també a restaurants directament.

Però al barri si preguntes on és  La Llotja potser  no et saben respondre,  ara bé, si preguntes per "la Platgeta" o pel Moll del Rellotge la situació ja és diferent i tothom sabrà explicar-te com arribar-hi. 

Per a mi és un lloc molt conegut i important. De petita hi anava  moltes tardes, sortint de l´escola,  i era un espectacle de presses, cridòria  i corredisses dels peixaters per arribar primer a guanyar la subhasta i després per arribar corre-cuita al lloc de venda. 

El subhastador tenia molta importància, n´havia de saber molt i tenir molta pràctica. La subhasta es feia sempre en "duros" i no en pessetes i en "arroves" i no en quilos. La subhasta de les barques de llum, que surten de nit i pesquen peix blau,  sardina principalment,  es fa "a ull" del subhastador i el peix no es pesa  sinó que es ven per caixes.

Un dels llocs de venda de peix era la parada de la Boqueria de la meva mare i un dels que s´afanyava  per guanyar la subhasta era el meu oncle que era qui comprava el peix. La subhasta era curiosa i a mi em feia il·lusió ser-hi i m´agradava més encara quan dos compradors deien "jo!!!" al mateix temps per aconseguir una determinada caixa de peix ja que llavors havien de desempatar jugant-s´ho a cara o creu i tot i fer-ho legalment moltes vegades el tema acabava en baralla. A mi em divertia i també m´agradava veure com les caixes s´omplien de peixos de diferents colors i mides.

Però  això era abans. Ara tot s´ha mecanitzat i jo ja no en puc parlar gaire del nou sistema perquè ja no hi ha ni parada, ni mare ni oncle. Però la "Platgeta" segueix el seu camí, això sí, modernitzat.

La bellesa i atractiu de l’antiga subhasta a veu s’ha perdut totalment amb la nova subhasta automatitzada. S’ha passat de l’encís del comerç basat en les relacions personals a l’eficàcia i rapidesa dels ordinadors. No podem dir si això és millor o pitjor, però sens dubte és absolutament diferent.

Actualment el peix es separa en cubetes per classe i mida,  es posa en una cinta transportadora i s´introdueix a l´ordinador el tipus de peix el pes i la barca que l´ha capturat. Quan el peix arriba al final de la cinta surt a subhasta en el panel electrònic. El primer interessat que prem el comandament a distància es queda amb el peix.


Les cubetes 
             
El panell electrònic

És curiós, però em consta, que a Barcelona molta gent ignora l´existència de la Llotja del Peix de la Barceloneta. Una llàstima. 

(Agraeixo al meu amic Joan Josep Blasco, subhastador de "la Platgeta", la informació i les fotografies que m´ha facilitat per poder realitzar aquest tema en el blog)




dimarts, 4 de desembre del 2012


MÉS "FAMOSOS"

Maria Dolores León Rodríguez                 LOLES LEÓN


Loles León va néixer a la Barceloneta l´u d´agost de l.950. Els seus pares havien emigrat a Catalunya quan eren molt joves i eren propietaris d´una xurreria molt coneguda al passeig Joan de Borbó :XURRERÍA LEÓN.


Loles es va traslladar a Madrid per començar una carrera artística i va tenir la sort de topar amb Pedro Almodóvar qui li va oferir treball de repartiment  en dues pel·lícules que van tenir èxit: "Mujeres al borde de un ataque de nervios"  i "Átame". Ha seguit fent pel·lícules, sobretot a Madrid.

Crec que actualment treballa tant a Madrid com a Barcelona. Fa poc temps actuava a l´Artèria Paral·lel.


Segueix unida al barri on va néixer i cada any hi fa el pregó de la Festa Major. És força popular al barri.


                                   ************************************************************************

                Antonio Miquel Cerveró    LESLIE DE "LOS SIREX"




Un dels " personatges" de la Barceloneta és el Leslie del conjunt musical Los Sirex a qui tothom coneix amb el afectuós nom d´anxoveta. A més de ser famós és una persona estimada, volguda i admirada al barri on  sempre ha col·laborat en el seu benestar i millora.

De molt jove tocava en el conjunt  musical Los Meteoros. .En aquella època coincidíem,  al matí,  a l´ autobús (ell anava a treballar i jo també) i recordo que anava sempre taral·lejant alguna  cançó i repicant el seient seguint el ritme.


L´any 1961 es va unir a "Los Sirex" i va contribuir molt a fer famós el conjunt. Això li va suposar a ell un gran salt a la fama. Actuaven per tot Catalunya, sortien a la televisió i tenien molts seguidors i fans.

Actualment encara actuen en alguns esdeveniments. El 30 de setembre de 2011 van fer un concert en el Parc La Catalana de la Barceloneta  per  retre  homenatge al personal de l´Hospital del Mar en agraïment al tracte rebut per la dona de Leslie, Pepa Subías, que hi va morir l´u de juny.


Actualment segueix vivint al barri, on va néixer i ha viscut sempre.


Jo el segueixo trobant a l´autobús.




ARA
ABANS








                                                        

                                   
                            



                                 ************************************         

                                                           

José Rubianes Alegret
   PEPE RUBIANES    


Pepe Rubianes no va nèixer a la Barceloneta però hi va viure els últims anys de la seva vida. No he pogut trobar quan hi va començar a viure, però hi va ser força anys. Era molt apreciat al barri i te´l podies trobar comprant a qualsevol establiment, passejant pel Passeig Marítim, esmorzant al bar Emílio o entrant i sortint de casa seva, al carrer Almirall Cervera. Era molt observador i tenia molt bona relació amb la gent de la Barceloneta que també li tenia molta estima.

Havia nascut a Villagarcía de Arosa, Pontevedra, el dos de setembre de 1947 i va morir a Barcelona  l´u de març de 2009. Parlava tant en castellà com en català però la seva característica era el barrejar els dos idiomes. Es definia com un actor galaico-català.

A la seva Barceloneta
Va ser actor, director de teatre, especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Era irònic, amb un àcid sentit de l´humor i tenia una facilitat de paraula, que ell esquitxava amb paraules malsonants, que li va servir per obtindre un gran èxit amb els seus espectacles de monòlegs que el van fer famós.

Va ser també un personatge polèmic que va acabar amb una denúncia de "La Asociación por la defensa de la Nación Española" per ultratge a Espanya. Quan va ser contractat per actuar en el Teatre Espanyol de Madrid amb l´obra Lorca eran todos va acabar renunciant per protestes i amenaces.Un portaveu autonòmic madrileny va dir:" Es imprensentable e intolerable que el actor pretendiera con el dinero de todos beneficiarse de contrataciones en espacios públicos. Es inadmisible en una persona que se dedica a insultar a España y a los españoles".

No enumeraré tota la seva trajectòria artística que és molt àmplia. Va actuar amb Dagoll Dagom i Els Joglars. Després de treballar en teatre i televisió va decidir actuar en solitari  amb els seus monòlegs a Barcelona i també a Centreamèrica.  Al Club Capitol de Barcelona va estar actuant molt de temps amb l´espectacle Rubianes solamente amb un gran.èxit de públic.


Va trobar un objectiu a la seva vida a l´Africa. Hi anava sovint  i  passava llargues temporades a Etiòpia. Quan li van detectar la malaltia que el va conduir a la mort , estava representant al teatre Capitol de Barcelona  l´espectacle La sonrisa Etíope amb un grup de natives que havia fet venir a Barcelona.

Al seu enterrament i van assistir una gran quantitat d´amics i personatges. Al tanatori hi van anar polítics com  José Montilla i Pasqual Maragall.  Les seves cendres es van escampar per Àfrica i Cuba.


Amb Andreu Buenafuente, gran amic seu

                                        ****************************************


 BERNARDO CORTÉS MALDONADO
                    PALOMINO


No hi ha ningú a la Barceloneta que no conegui a Bernardo Cortés. Aquest popular i peculiar personatge prim, amb unes grans ulleres i el cabell molt negre i engominat forma part del barri des de fa molts anys. Es poeta, músic, escriptor i fins i tor ha fet cinema. Va néixer a Jaén però va venir a Catalunya l´any 1952 i després de diversos treballs i d´haver emigrat a França, Bèlgica i Suïssa, va aterrar a la Barceloneta i des de l´any 1979 ha estat tocant la guitarra i cantant  en el restaurants de la platja, (xiringuitos) i als del Port.

Als anys 80 va ser descobert per Valerio Lazarov que el va portar a la televisió on va actuar en el programa "Gente divertida" i d´altres. Després d´un temps una mica oblidat, l´actor Oriol Grau, basant-se en Bernardo va crear el personatge "Palomino", en el programa de TV3 "Sense Títol", d´Andreu Buenafuente.

No és un personatge que a ell l´hagi satisfet, més aviat ha opinat que s´havia sentit ridiculitzat. No obstat ha fet que tothom el reconegués i tornés a sortir a les televisions. 

Actualment, ja gran, amb salut força precària, segueix al barri, amb la seva guitarra, les seves cançons i els seus poemes.
Bernardo Cortés

Palomino
Oriol Grau
Està molt integrat a la Barceloneta i agraït al tracte rebut al barri.