dimarts, 30 d’octubre de 2012


   
UNA MICA D´HISTÒRIA
            - (L´Òstia)-

El barri de la Barceloneta també es coneix popularment com L´Òstia. Sembla que aquest nom prové d´Itàlia i es deu a un rètol penjat per l´amo d´un  establiment on hi constava aquest nom del poble italià.

La Barceloneta es va construir l´any 1753 amb la finalitat de resoldre els problemes d´habitatge de la ciutat de Barcelona  que  es trobava en un moment d´expansió força favorable i la població de la ciutat s´havia duplicat en quaranta anys -des del 1718 fins el 1758-

El terreny on està emplaçat el barri, i que conformava l ´esquifit illot  de Maians, estava anegat d´aigua i d´això no fa gaire més de dos segles. El creixement del port és el responsable de la creació del barri que va començar amb la construcció  d´un primer  dic a mitjans del segle XIV.
                                                                                               
   
                                                           La primera pedra

La construcció de la fortalesa de la Ciutadella, després de la conquesta de Barcelona per Felip V, va significar que als habitants de les cases que havien estat enderrocades se´ls adjudiquessin terrenys a la platja amb dret a construir-hi una vivenda, cosa que es va fer sense ordre i va fomentar el barraquisme fins que es va crear una “Junta d´Obres del Port” i es va construir el barri.

El Marquès de la Mina va ser l´impulsor  de la reordenació del terreny que estava ocupat   principalment per barraques i la primera pedra de la  primera casa de la Barceloneta fou posada per Domingo Fernàndez del Monte, administrador de rendes, el 3 de febrer de 1753.

El barri va anar creixent i es va convertir en un pulmó on es podia respirar de cara el mar en una Barcelona bruta i contaminada.

Les primeres cases eren baixes i petites però molt ventilades ja que tenien finestres davant i darrere i  des de totes elles es veia el mar.

Si en principi estava rigorosament prohibit construir  més d´un pis d´alçada, el gran augment de la població de Barcelona va fer que es permetés enlairar  fins a tres pisos  i més endavant fins a cinc. No obstant els pisos seguien sent molt petits.
                                        1753   Inici segle XIX       1837       1868-1872     1932
                                                               escala del creixement

Amb el temps es va anar poblant copiosament  i s´hi van anar creant indústries, es va anar tancant la vista al mar amb els rafals -popularment “tinglados”- del port i els famosos  “xiringuitos”-guinguetes-prop del mar, que no contribuïen precisament a embellir el barri, però, això sí, aportaven negoci.

                                                           Rafals que ja són història.

Ara el barri se n´ha lliurat i ara gaudeix d´unes platges grans i netes, té un magnífic Passeig Marítim i nous equipaments, però malgrat que s´hi han construït nous habitatges més grans  els carrers del barri,  segueixen sent estrets, pocs edificis gaudeixen d´ascensor i el barri necessita ser remodelat i gaudir de més comoditats.




                                           
                                                ANTIC I MODERN UNITS

dimarts, 16 d’octubre de 2012

LA BARCELONETA, EL MEU BARRI

                                                                     
                                                                           La Barceloneta


-La meva relació amb el barri-

La Barceloneta és el barri mariner de la ciutat de Barcelona, el més nou de Ciutat Vella, on s´ha viscut sempre  cara al mar i és el meu barri. Hi vaig néixer l´any 1943 i sempre hi he viscut.  Aquí   m´hi he casat i he sigut mare d´una filla, que també hi ha nascut.

El néixer i viure a la Barceloneta va ser a causa  de la meva mare que era néta i filla de pescadors i peixaters. Els meus besavi i avi “anaven a la barca”,  expressió  que sempre havia sentit  dir de petita,  com també havia sentit mil històries de la mar i la pesca. Parlaven de “les barques de llum” que es deien així perquè pescaven de nit, sobretot peix blau, de l ´estat de la mar que segons ells no era mai prou bo i també dels tiberis que feien a la barca, com el pop amb all i oli que era el menjar preferit dels pescadors.

             Cosint la xarxa 
    (Arxiu Popular Barceloneta. Col.lecció Francisco. López).

La meva besàvia cosia les xarxes a la vorera, davant de casa seva, que era una planta baixa i la meva àvia es dedicava a vendre el peix a la Boqueria.                                            

És un barri de roba estesa als balcons, vida  al carrer i  bata i sabatilles sense complexos, però de bona gent, treballadora i compromesa, que no ha estat sempre ben tractat per la opinió pública.Se n´han fet reportatges, tant televisius com escrits, que no han estat fidels a  la realitat i a l´esperit del barri,  i s´han publicat històries i entrevistes  de personatges que ni tan sols hi viuen.

Molt llarga i plena de curiositats, bones i no tan bones, conformen la Barceloneta, on s´hi han viscut èpoques de misèria i de prosperitat. Amb la consolidació del barri s´hi van crear indústries molt importants com La Maquinista Terrestre i Marítima, La Companyia de Gas i El Nou Vulcano que unides a les activitats del Port i de la Pesca eren la base principal de la economia local. També l´estraperlo va tenir un gran protagonisme en la subsistència  de diverses famílies.                                                                                        

Les indústries van anar desapareixent i actualment La Barceloneta s´ ha hagut de reinventar i ha sofert  molts canvis, encaminats principalment a comercialitzar el barri de cara al turisme. S´hi  parlen molts idiomes, s´hi menja molt bé en diferents restaurants de diverses categories, té una platja molt concorreguda i s´ha envoltat d´hotels de moltes estrelles.

Arturo San Agustín escrivia en  un un article de El Periódico de febrer de 2003, -al barri  de la Barceloneta s´hi parla  àrab i porta bigoti pakistanès-.  Cal afegir que també s´hi parla xinès , anglès,  rus i el que convingui.

Les peculiaritats del barri les aniré comentant en aquest blog ja que té un passat i una història prou interessants.


                                                                            El Passeig Marítim
                                                                            (vista des de casa meva)