dijous, 28 de febrer del 2013



DOS SÍMBOLS DE LA BARCELONETA:


EL NEGRE DE LA RIBA

Lleig però emblemàtic

A la Barceloneta no tenim "home del sac", som originals fins i tot en això, nosaltres tenim El Negre de la Riba. Pel que es diu, ja fa molts anys, quan els menuts es portaven malament, se´ls esmentava  aquest personatge per atemorir-los. 

En realitat és un antic mascaró de proa d´un vaixell del segle XVIII. Al segle XIX es va trobar dins d´un magatzem d´efectes navals al Moll de la Riba i va anar corrent per diversos comerços del barri, com a reclam, fins que va quedar instal·lat al lloc on és ara, al carrer Andrea Dòria, a la part posterior de l´església de Sant Miquel del Port, però aquest no és l´original. sinó que es tracta d´una còpia feta l´any 2003 pel taller del barri Constructors de Fantasies. L´original es troba al Museu Marítim.


________________________________________________________________________

                                 EL Canó
El Canó de la Barceloneta fa molts anys
                                          


Si no hi ha el Canó no hi ha Festa Major.

Aquesta frase pot definir perfectament la realitat de les festes del barri que es celebren per Sant Miquel i que comencen el mateix dia del Sant amb unes canonades que des de les nou del matí desperten tot el barri amb un esperat estrèpit.  

Nens recollint caramels en l´actualitat.



Actualment la festa del canó ha perdut força però fa anys era un esdeveniment molt important per  la canalla  de la Barceloneta. Abans  el dia de Sant Miquel era  festiu al barri i per tant no hi havia  escola. Els nens sortien al carrer a primera hora i es passaven el matí darrera el canó, cridant enèrgicament VOLEM EL CANÓ SENYOR RECTOR!!! que disparava  amb gran  estrèpit caramels en lloc de bombes. Tenia molta importància la persona que guiava el canó i que obligatòriament  ha d´anar vestit d´almirall.

Ara el canó, el crit i l´almirall  encara hi són però  ja no és festa i a més a més molts nens estan escolaritzats fora del barri per la qual cosa segueix més  la festa la  gent gran que la quitxalla..

 Cliqueu: aquí hi ha l´explicació

Les meves anècdotes:
(La gent gran del barri recorda aquesta festa amb gran simpatia. Tant és així que la última festa popular que va seguir la meva mare, quinze dies abans de morir i en cadira de rodes, va consistir en seguir el Canó per alguns carrers i, en veu baixa, anar "resant": Senyor Rector volem el Canó. En tinc un gran record).