dimarts, 20 de novembre de 2012



"GENT FAMOSA" DE LA BARCELONETA

     CARMEN AMAYA
Carmen Amaya "La Capitana"


L´any 1913 naixia al Barri del Somorrostro  la que ha estat  considerada la "bailaora" més universal de tots els temps.

Era una nena molt menuda que tot el dia es banyava  al mar i jugava  amb els seus germans però que també havia d´ajudar a la família  recollint  fusta i carbó per poder cuinar, però que, sobretot...  ballava i ballava. Ho feia descalça, a la sorra, amb un temperament i una força que li sortia de l´ànima. Per poder guanyar diners, que els eren molt necessaris, ben aviat va començar a ballar per les tavernes i restaurants  de la Barceloneta, sempre acompanyada a la guitarra  pel seu pare. Al barri la coneixien per "La Capitana" per la seva energia.Tenia molt caràcter i va ser la primera dona que va ballar amb pantalons.

Va ser aplaudida i admirada a tot el món. Va fer cinema,  va actuar a la Casa Blanca i va tenir fama internacional.


L´any 1959 se li va retre un homenatge i li van dedicar una font a la Barceloneta, a la plaça Brugada. La font du el seu nom i la va inaugurar ella mateixa. Va haver-hi molta expectació per la fama i els èxits que havia aconseguit. Jo hi era.

Va morir l´any 1963 a Begur.


  El dia de la inauguració
La font actualment
.







             
                                               


                       
                           ***************************************************

Carles  Sabater i Hernàndez  (cantant de SAU)



Carles Sabater va néixer a la Barceloneta el 21 de setembre de 1962. Va alternar la vida al barri amb les estades a Llançà, lloc que ell preferia.

Era un nen tímid afectuós i vergonyós. La seva família  s´en va fer creus que arribés on va arribar.

Va començar la carrera artística fent teatre amb Josep Mª Flotats però l´any 1986 fa fundar, junt amb el seu amic Pep Sala, el grup musical SAU. Van tenir molts èxits i ens va deixar el record d´una cançó que gairebé és un himne a Catalunya: Boig per tu.

L´any 1999 va morir als 36 anys en acabar un concert a Vilafranca del Penedès d´una aturada cardíaca. Va ser una gran pèrdua, molt sentida a Catalunya Mai l´oblidarem
.  
    
          
                                                          
                                       ******************************************************

                       José Pons Ortiz 
                                                                  ESCAMILLO



Amb l´àpode d´Escamillo Josep Pons, nascut a la Barceloneta l´any 1924, va tenir molt d´èxit a Barcelona, treballant sempre en el Teatre de Varietats, principalment al MOLINO.

  L´any 1955, després d´una sanció governativa per l´obra D. Juan Tiroño, va viatjar a França i a Hamburg, on feia números de strep-tease i va arribar a treballar a Amèrica amb Xavier Cugat .

De tornada a Espanya va actuar de còmic i transformista, primer al teatre Victòria i després al Molino, on va seguir fins al final. Tenia molt d´èxit però també  molts problemes amb la censura que el multava molt sovint per les seves al·lusions a l´homosexualitat  i els comentaris en català. La direcció del Molino va pagar més multes pels comentaris en català d´Escamillo que per fer sortir amb poca roba a las vedettes.

Va morir als 63 anys a l´Hospital Clínic després d´un procés diabètic que patia feia anys.

                                   
                                *********************************************************

                                                                                                                                 Seguirà...
              

diumenge, 18 de novembre de 2012


El Somorrostro
EL SOMORROSTRO                 

Quan vaig néixer a la Barceloneta la barriada d´EL SOMORROSTRO ja feia anys que existia i va desaparèixer quan jo en tenia 23  i estava a punt de casar-me. D´ això ja fa 46 anys però la gent de la Barceloneta-( els que que ja tenim una certa edat)- no l´hem oblidat i molts joves estan interessats en conèixer la seva història.

Com va començar

En un mapa de 1735  (encara no s´havia construït  el barri de la Barceloneta) ja apareixen a la platja unes primeres barraques provisionals, poques, que sembla que servien per guardar estris de pesca.

un grup d´habitants del Somorrostro
L´any 1753 es va construir el barri i  el nombre de barraques a la platja va anar creixent. L´any 1875 apareix per primera vegada el nom de SOMORROSTRO com a barriada (no se sap si prové del nom d´ un vaixell o és un nom basc). Hi  habitaven treballadors i pescadors provinents, sobre tot, de Tarragona, València i Andalucia que en arribar a la ciutat es trobaven mancats d´habitatge i es construïen una barraca tan bé com podien i amb els materials que trobaven al seu abast, ja fos cartró, pedres  o, en algun cas, alguna barraca feta d´obra. La barriada abastava des de l´Hospital dels Infecciosos (actual Hospital del Mar) fins a la riera de Bogatell.

El nombre de barraques va anar creixent amb proporció a la gent que arribava a Barcelona per treballar i no podien aconseguir un altre vivenda. El Somorrostro es va anar poblant, sobretot entre els anys 1915 i 1930.  En aquests anys ja no eren majoria els pescadors qui hi vivien ja que aquests s´havien anat assentant a les cases del barri.

A causa de les malalties i problemes de convivència es va començar a fer una estadística de les barraques i els seus habitants i  es va anar veient que no tenien una bona condició de vida però malgrat això, després de la guerra civil espanyola,  (anys 194545/46),  arriba una gran immigració, conseqüència  dels problemes de la postguerra,  i els anys 50 va ser el punt àlgic del barraquisme. També s´hi van instal.lar una important comunitat de raça gitana. (L´any 1954 hi havien censades 2.406 barraques ) - Entre la comunitat gitana va néixer CARMEN AMAYA, gran  "bailadora flamenca" de fama internacional  de qui parlaré en un altre apartat d´aquest bloc.

                                        El Somorrostro i Carmen Amaya                                                 
El terreny on estaven instal·lades les barraques depenia de la Comandància Militar de Marina. Es va començar a controlar el barri i si van construir la parròquia de San Fèlix Africano, un dispensari i una escola. Hi arribaven donatius de diverses institucions i l´Ajuntament i el Govern Civil també ho controlaven.


Les barraques
Com va acabar

S´havia insistit en que s´havia de millorar el barri on hi havien les barraques però en temps de  Francesc Cambó ja s´ havia projectat un Passeig Marítim que ocupés el lloc on estaven situades i per tant mai es van millorar els precaris habitatges. El projecte del Passeig va anar agafant força i l´any 1957  s´hi va construir el primer tram, tot i que les barraques persistien.


El primer tram
l´any 1966, en motiu de la visita de Franco a Barcelona per assistir a unes maniobres navals, es van acabar d´enderrocar totes les barraques que encara quedaven i els seus habitants es van traslladar a habitatges de " la Obra Sindical del Hogar" al barri de Sant  Roc de Badalona, principalment.
El passeig en què s´ha convertit
Això va representar un trasbals. Per una banda contents per la novetat i  millora del barri que s´obria al mar, guanyava prestigi, i era molt visitat per la gent de la resta de la ciutat de Barcelona que volia veure el nou passeig  però, per contra, el comerç se´n va ressentir  ja que els habitants de les barraques  compraven  al barri  queviures, roba i tot el que necessitaven per viure i això es va acabar amb el seu trasllat a altres barriades.

Ja he explicat que sóc filla de la Barceloneta, que quan vaig néixer el Somorrostro ja existia feia molts anys   però... no hi vaig estar mai. No vaig passejar mai per entre les barraques. Ho confesso. Hi com jo, la majoria de gent de la meva edat. Era com un món a part.  Amb els seus habitants, però, si que hi convivíem ja que formaven part   de la Barceloneta. Molta gent que ara viu al barri va néixer al Somorrostro i després van trobar feina i vivenda i hi segueixen vivint.


Placa commemorativa, molt reivindicada.

(Agraeixo a la senyora Mercè Tatjer i a Oscar Casasayas  l´explicació sobre El Somorrostro (el Barraquisme) en conferència del dia 14 de novembre a la Casa de la Barceloneta).

dimecres, 14 de novembre de 2012


EL PORT DE BARCELONA



EL PASSAT

La historia del port de Barcelona està estretament lligada a la història de la ciutat i les activitats que s´hi han realitzat han estat cabdals pel seu desenvolupament.

A l´Època Medieval la ciutat de Barcelona tenia ja una situació estratègica que la convertia en la mes gran potència marítima del Mediterrani però no tenia un port digne de les activitats que s´ hi realitzaven. Les naus havien d´ancorar entre les Drassanes al peu de la Muntanya de Montjuïc i quedaven molt exposades als temporals que provocaven molts naufragis.
El verdader naixement del port de Barcelona data de l´any 1477 que en diferents etapes es va anar allargant des de l´illa de Maians cap el sud i sud-est. Això provocava grans acumulacions de sorra al sud-est de la Ciutadella formant una península on després s´hi edificaria el barri de la Barceloneta.


La construcció del port de Barcelona va representar un gran esforç i es van haver de superar moltes dificultats per construir-lo. L´ acumulació de sorra col.lapsava  el port que en ocasions es va haver de tancar. Les solucions més importants no van arribar fins el segle XIX que és quan es va allargar l´escullera  i es va construir un contradic que situava la boca del port en l´actual moll de Ponent.

El 1868 es va demanar permís per constituir la Junta d´Obres del Port de Barcelona  que  es va poder reunir per primera vegada l´any 1869. Això va representar una descentralització que va durar fins l´any 1978.

Cap a l´any 1772 es va construir la "Torre de la Llanterna" que actualment és el famós i admirat rellotge del Moll dels Pescadors.

La torre de la Llanterna
L´any 1931 es van edificar la Torre de Jaume I de 107 metres d´alçada i la Torre de Sant Sebastià de 98  metres, les dues dissenyades per l´arquitecte Carles Boïgas, que  formen part del Transbordador Aeri de Barcelona que connecta la muntanya de Montjuïc amb el port.
Torre de Sant Sebastià amb l´aeri
L
Les dues torres












EL PRESENT

El fenomen de la globalització econòmica, amb la liberalització del comerç i del transport, la innovació tecnològica i la presència de la logística en els intercanvis comercials, està provocant grans canvis en l’estructura del comerç mundial i la gran aspiració del Port de Barcelona és convertir la ciutat en el primer port logístic del sud d’Europa, el nord d’Àfrica i del Mediterràni.

El canvi urbanístic  ha estat molt important i amb el temps no ha quedat  cap de les antigues construccions. (Molta gent del barri encara lamenta l´enderrocament dels  Rafals ja que es considera que, es podien haver conservat i convertit en espais socials).                                                                          


abans
Ara, a més de les moltíssimes activitats industrials del Port de Barcelona, que tenen un volum i un moviment molt important, s´hi viu   un gran creixement de les activitats turístiques. Hi arriben gran quantitat de creuers que donen  molta vida a la ciutat.

La Barceloneta i els seus habitants sempre han estat molt lligats a les activitats portuàries que han donat i donen feina i  benestar a molta gent del barri.                                      




L´HOTEL W

També mencionaré  l´Hotel W -(conegut com Hotel Vela)- en el espai dedicat al port perquè està construït dintre de les instal.lacions portuàries i és un edifici que va portar molta problemàtica amb les societats ecològíques i veïnals del barri perquè infringeix la llei de protecció de costes. L´edifici està construït a 20 metres del mar i es va arribar inclús a demanar que s´enderroqués però la construcció va seguir endavant.

L´edifici va ser dissenyat per l´arquitecte Ricardo Bofill i en principi estava previst que tingués 168 metres però al final en té 100 metres d´alçada i 473 habitacions.

L´ Hotel ha tingut molt èxit (s´hi va allotjar inclús la Reina Rània de Jordània en la seva visita a Barcelona) i cada any si realitzen tota classe d´esdeveniments.

L´Hotel W

A mi m´agrada molt, tant l´Hotel, per fora i per dintre, com l´entorn que ha millorat i ha donat pas a un passeig, a la vora del mar, molt relaxant tot l´any, encara que multitudinari durant l´estiu. Des de casa meva a l´hotel hi ha un trajecte de quinze minuts i a l´estiu, a última hora de la tarda, és un passeig immillorable.
(Jo crec que dóna categoria al barri encara que molta gent no pensa igual)

Futur
També el Museu Hermitage de Sant Petesburg obrirà una sucursal a Barcelona i estarà situat en una instal.lació del port.

El port actualment



dimarts, 6 de novembre de 2012


                                   
ELS QUARTS DE CASA
                                   
 En principi a la Barceloneta s´hi van construir edificis d´una sola casa de dos pisos. Després van anar creixent en alçada i disminuint en amplària fins arribar a ser de cinc plantes i trenta metres de pis.
" La Casa de la Barceloneta" manté l´estructura inicial, malgrat els canvis que s´hi han anat  fent a l´interior
Actualment s´hi fan exposicions, xarrades i jornades de portes obertes per a  la gent del barri.

                                                                La Casa de la Barceloneta- de l´any 1761-
                                                 Exemple de com eren les primeres Cases de la Barceloneta               

                                                      Primera casa de la Barceloneta, amb els seus habitants
                                                 Passeig Nacional (Actual Joan de Borbó) cantonada Maquinista
                                                   (Arxiu popular de la Barceloneta. Col·lecció  Francisco López)

Jo vaig néixer en un quart de casa del barri de la Barceloneta. A casa érem molt afortunats i vivíem molt amples perquè  només hi habitàvem  tres persones: el pare, la mare i jo. No vaig tenir més germans i sempre vam conviure els mateixos... llevat de quan venia algun parent del poble, al qual  sempre em tocava deixar la meva habitació.
I realment teniem sort perquè al mateix carrer i en pisos iguals que el meu hi vivien fàcilment quatre i cinc persones; si el cas era més problemàtic se n´hi amuntegaven  vuit o deu i en alguns casos extrems eren més de quinze. Això va ser la conseqüència de que molta gent fes part de la seva vida al carrer, sobre tot els que vivien en planta baixa, i que els balcons s´ocupessin en estendre la roba, costum que encara persisteix.                                                                             
Quan els pares es van casar es van considerar molt afortunats d´haver aconseguit aquell piset de 35 metres quadrats, dues habitacions, cuina i un bany (per dir-ho d´alguna manera), consistent en una tassa... i feina per tancar la porta. De dutxa ni se´n parlava i la neteja personal es feia amb un cubell a la cuina. Més endavant ja s´hi va incorporar, això sí amb calçador, un bany amb una petita dutxa, que semblava un miracle de poder gaudir i no totes les cases tenien la mateixa sort. També la cuina era problemàtica: carbó i ventall. Això també va anar canviant fins a convertir-se en una cuina de gas ciutat.

El barri ha anat evolucionant però els quarts de casa persisteixen. Malgrat ser encara l´habitatge de molta gent- sobretot gent gran- una gran part ara són més moderns. Es venen a preu d´or com apartaments de zona de platja, es lloguen a estrangers que venen al barri com si anessin a Miami i això sí, també el vocabulari ha canviat, faltaria més:  del que se´n deia “cuina i menjador” ara se´n diu “cuina americana” i el que era “un quart de casa” ara és un “loft”.


                                                                     LOFT amb Cuina Americana

A  la platja de la Barceloneta hi ha des de l´any 1992 una escultura moderna que es coneix amb el nom de “L´Estel Ferit” i que alguns consideren que és un homenatge als  quarts de casa.

                                      
                                                                 L´Estel Ferit”