LA BARCELONETA FESTIVA

         
La Barceloneta és, en general, un barri alegre i bulliciós però per la Pasqua Granada arriba al seu punt àlgid d´alegria i divertiment motivat per la seva festa per excel·lència:

                                                                 

            

                   LA FESTA DELS CORS.

Qui ho veu per primera vegada queda sorprès per la magnitud de la festa, per la gent que mou i pel soroll que provoca. Són tres dies de festa i alegria desbordant que comencen dissabte i culminen dilluns de Pasqua Granada.
Malgrat el nom no tenen res a veure amb una coral ja que els qui hi participen no es dediquen a cantar sinó a divertir-se tan com poden. Els protagonistes són agrupacions de persones del barri que fan una festa de caràcter alegre i humorístic. Hi ha més de 25 corals a la Barceloneta, la majoria creades abans de 1950 però algunes són molt més antigues i cada any n´apareixen algunes de noves i en desapareixen d´altres però la festa es va mantenint al llarg del temps.

Dissabte al matí surt, a primera hora, cada cor del seu local, que sempre és un bar o restaurant, i desfilen pels carrers, acompanyats d´una banda de música,molt sorollosa fent un circuit que passa per tots els locals dels altres cors. Porten una eina o estri referent a diversos oficis però quasi sempre són un rem o una destral. Un cop acabat el recorregut, que els ocupa forces hores, ja tenen preparat un autocar que els porta a passar tres dies fora de casa. (Val a dir que els pobles que visiten no sempre queden contents del pas d´aquestes grups pel poble).

Saludant la senyera

Quan tornen dilluns és quan s´organitza la verdadera festa grossa que adquireix un aire burlesc, festiu i molt sorollós i tornen a fer el mateix recorregut per tots els locals dels altres cors però ara carregats amb embotits, enfilalls d´alls i regals inversemblants i són rebuts amb focs d´artifici i la senyera va amunt i avall del pal en senyal de benvinguda. Quan acaba el recorregut, cada cor al seu local és rebut amb una salva de petards i focs i els participants passen per sota una cortina de foc sempre acompanyats de la sorollosa música. El barri es capgira i la festa dura fins ben entrada la nit.

ABANS I ARA

ABANS: Quan jo era petita els cors si que sortien a cantar per la primera Pasqua i amb un cistell penjat d´un pal llarg recollien diners per poder sortir d´excursió.

ARA: No canten cap tipus de cançó.

ABANS: Els dissabte en la primera desfilada tots anaven "uniformats", ben vestits i amb cura de fer els passos de la desfilada amb elegància, dintre de les possibilitats i traça de cada un.

ARA: Al marxar acostumen anar tots iguals però amb samarreta i poca elegància o molt llampants. En tornar molts van disfressats, i habitualment parodiant les dones. Cada un balla com vol.

ABANS. En els bars bevien però pel carrer jo no recordo haver vist a les mans dels participants ampolles, gots ni cap tipus de beguda.

ARA: Es passen l´estona de la desfilada, tant en anar com en tornar, amb una cervesa a la mà.

ABANS: Només hi participaven homes.

ARA: Cada any hi participen més dones que organitzen un cor per compte seva, sense homes, i desfilen igual que ells però quasi sempre  amb més traça i elegància.

COR DE DONES

ABANS A la tornada portaven penjats per tot el cos embotits, regals i animals vius, penjats de cap per vall.

ARA: El tema dels animals, afortunadament, ha quedat abolit.

POBRES ANIMALS

-Es una festa que té molts adeptes però... agrada a tothom? : NO  

 M´agrada a mi?:

 Ho deixo aquí-

ANTÒNIA  VILÀS  FERRÀNDIZ

El passat dia 3 d´abril ens va deixar l´Antònia Vilás Ferràndiz, poetessa, compositora i cantant d´havaneres, nascuda a la Barceloneta feia 86 anys.

Va ser una dona extraordinària, molt dedicada a la seva família i molt amiga de tothom però, sobre tot, va ser una poetessa extraordinària, amb molta imaginació i sensibilitat.

Les primeres havaneres les va dedicar a la seva mare i al seu marit,- l´havanera Voga, voga Mariner li va dedicar a ell- però una de les més destacades i conegudes va ser  Mare vull ser pescador.

De jove  tenia al barri una botiga de venda de roba infantil i va ser llavors quan jo la vaig conèixer, comprant-li roba per la meva filla. No vam ser  amigues íntimes però vam mantenir  converses molt interessants parlant de poesia i de les seves cançons. Era molt romàntica. Recordo que quan van reformar  l´entorn del barri i remodelar   l´antiga Avinguda Icària , ella tenia una gran pena perquè havien fet desaparèixer una heura  que era preciosa i molt antiga situada al començament de l´Avinguda i va acabar dedicant-li un poema.

Recordo les seves havaneres cantades amb el grup Desplega Veles, al peu del rellotge de la Llotja  del peix, un cop acabada la processó del dia de la Verge del Carme que tenien un èxit de públic extraordinari.

A part de diverses cantades al barri havia ofert recitals poètic-musicals a Sant Miquel del Port i Santa Maria del Mar. Cada any organitzava una  trobada de Grups d´ Havaneres al passeig Joan de Borbó de la Barceloneta.

  Com a poetessa i rapsoda  va formar part del grup Poesia Viva i les seves poesies van ser publicades en el llibre 55 Poetes d´Avui.

En el transcurts de la seva carrera artística ha tingut diversos reconeixements entre els que destaca un concert a l´octubre de 2006  al Palau de la Música Catalana.

Últimament estava molt delicada de salut però, seguia relacionant-se amb la gent del barri i recorrent els carrers de la seva estimada Barceloneta.
Descansi en pau.

                                L´havanera mare vull ser pescador