LA FRATERNITAT

L´edifici original

Acta Fundacional de la Fraternitat

Un dels edificis més emblemàtics de la Barceloneta és La Fraternitat. Al barri un grup d´amics liderats per Josep Torrelles van adoptar el concepte de cooperativa que a mitjans del segle XIX imperava a Europa motivat sobretot pels conflictes polítics, l´augment de la classe obrera i el malestar social.

L´u de desembre de l´any 1879  Josep Torrelles i els seus amics van aprovar els estatuts de la Cooperativa Obrera La Fraternitat amb la finalitat de desenvolupar una activitat empresarial que permetés primar  els interessos col.lectius per damunt dels beneficis particulars.

Socis de la Cooperativa

L´activitat de la Cooperativa va començar en una antiga barberia de l´edifici del carrer Pescadors nº 39 per un lloguer de 32 rals al mes. L´any 1910  es va traslladar definitivament   al carrer Santa Clara nº 27 on encara es troba actualment.

Francesc Guàrdia i Vial

L´edifici reformat

L´any 1917 el fort creixement de l´entitat   i la falta d´higiene i d´estètica  de l´edifici va propiciar que    l´arquitecte Francesc Guàrdia i Vial es fes càrrec de la seva reforma.

L´edifici va quedar magnífic i s´hi va fer molta vida social. La planta baixa tenia botiga amb bodega, la segona planta es dedicava a sala d´actes i a la tercera el magatzem i local administratiu. Va tenir un èxit social important i moltes parelles del barri es van conèixer ballant a la Fraternitat.

Durant la guerra l´edifici va ser tocat per un bombardeig i es va rehabilitar  l´any 1944.

L´any 2001 l´arquitecte Josep Mª Rovira va transformar la cooperativa en biblioteca pública pel barri. Ha quedat una Biblioteca magnífica on vaig sovint i d´on ha sortit part d´aquest treball.

Detall de la façana

La Biblioteca per dintre.

Reflexió: 
(Aquest edifici va ser  reformat quan va néixer  la meva mare l´any 1917. Tos dos van començar a la Barceloneta i es van relacionar. La meva mare ja no hi és però l´edifici està millor que mai. És el que tenen els edificis, que perduren.)

LA BARCELONETA TÉ UN PASSAT...

EL TORÍN

 Jo que tinc una especial aversió pels “toros”  i que no puc entendre que el fet de matar un animal pugui ser considerat un espectacle o una festa, visc al barri on es va construir la  primera plaça de “toros” que hi va haver a Barcelona.  El Torín fou construït a  la Barceloneta, l´any 1834. obra de l´arquitecte  Francesc Fontsarè i Domenech.

EL TORIN

Era  una època que al barri  hi havia força afició a les “corridas de toros”  -sempre m´he negat a dir-ne curses de braus-, però el Torín no era només un espai per aquest espectacle sinó que també s´hi feien altres activitats lúdiques: demostracions de  gimnàstica, pallassos, enlairament de globus aerostàtics o focs d´artifici.

A l´any d´existir el Torín s´hi va produir un incident  dramàtic. A causa de la protesta dels espectadors per considerar que s´hi oferia  un mal espectacle es van produir uns aldarulls que es  van traslladar al carrer incitats per una colla de provocadors i es van escampar per tota la ciutat  provocant la mort de deu franciscans  i la crema de convents a la Rambla. Com a resultat la plaça va romandre tancada durant quinze anys. (Eren altres temps amb injustícies i grans dificultats i qualsevol cosa podia acabar en un drama).

Quan es va tornar a obrir la plaça hi va haver un gran èxit de públic però la construcció de les Arenes va fer  que els aficionats als “toros” es dispersessin. L´any 1924 es van tancar les portes de la plaça i l´any  1945 va ser enderrocada. Al seu lloc s´hi va construir un camp de futbol pels treballadors  de Gas Natural.

L´ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DEL PORT

L´Església de Sant Miquel del Port és l´edifici més important de la Barceloneta. Es troba ubicada a la Plaça de la Barceloneta (abans plaça del Marquès de la Mina) però tothom la coneix per Plaça Sant Miquel. Es va començar a construir l´any 1753 (el mateix any de la fundació del barri) i es va  enllestir força ràpid ja que l´any 1755 ja estava acabada. És va dedicar a Sant Miquel en homenatge a Don Juan Miguel de Guzmán Dávalos i Spínola, Marqués de la Mina, promotor del barri. 

Façana el 1916 amb les figures originals
(amb creu i campana)

La Cúpula

Sant Miquel a l´altar major

És una construcció d´estil barroc que en el temps ha sofert alguns canvis: uns per reforma (entre 1850 i 1853  l´arquitecte Elies Rogent va construir tres naus separades per pilars i columnes) i altres per destrucció d´alguns elements durant la guerra civil espanyola.

La façana està dividida en tres cossos delimitats per dobles columnes i en la part central destaca una fornícula i un gran frontó a la part superior. En un principi, a la fornícula, hi havia la imatge de Sant Miquel  obra de l´escultor Pere Costa, i als extrems hi figuraven les imatges de Sant Elm i Santa Maria de Cervelló, patrons de la marina catalana, realitzades  per Carles Grau. Les tres van ser destruïdes l´any 1.936. 

                                 La façana actualment 
                              ( sense creu ni campana.)

 La façana va estar molts anys sense imatges fins que, no fa massa temps, s´hi va restablir la  imatge de Sant Miquel. ( Una mica criticada per les seves dimensions ja que es considera massa gran pel lloc que l´acull). Unes noves imatges de Sant Elm i Santa Mª de Cervelló s´han col·locat a l´interior, a cada costat de l´altar.

A l´interior de l´església hi destacava un mausoleu de marbre del marquès de la Mina però l´any 1936 es va obrir i els ossos van ser escampats per tot el barri. Va desaparèixer el mausoleu i l´església es va convertir en un magatzem.

La imatge actual de Sant Miquel

Mausoleu del Marquès de la Mina

 La campana que coronava el campanar i que havia estat una donació de l´industrial metal·lúrgic  Francesc Lacambra va ser despenjada el 1936 per uns revolucionaris i llençada al mar.  Al acabar la guerra civil va ser recuperada per un home granota que es va submergir per recuperar-la. Es va tornar a col·locar però fa pocs anys, degut al deteriorament del campanar es va despenjar i està esperant  ser col·locada novament. 

La campana recuperada

També va caure no fa gaire temps un tros de la creu que coronava la façana . La Parròquia està a la espera que l´Arquebisbat  de Barcelona acabi un projecte, que està estudiant llargament, i es pugui fer realitat la esperada col.locació de una nova creu de pedra i la campana . 

El campanar deteriorat
 ( tot esperant la campana )

L´església i el barri:

Mossèn Pau batejant la meva filla

En Marcel i l`Antònia es casen.

Aquesta parròquia ha estat important per a mi. Aquí vaig ser batejada, hi vaig fer la comunió, m´hi vaig casar i va ser-hi batejada la meva filla. 

Quan jo era petita hi havia un vicari, Mossèn Pau, que després d´haver estat fora del barri una  llarga temporada,  amb el anys va tornar de rector i ha estat una persona molt important pel bon funcionament de l´església i tot i estar ara retirat i ser molt gran, encara hi col.labora. És una persona oberta i que no té mai un no per a ningú i en un barri com la Barceloneta que hi ha gent amb moltes dificultats això ha estat primordial. És molt estimat i respectat per tothom.

( Conté Fotografies de l´Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

     JOAN SALVAT PAPASSEIT
  (un veí  il·lustre de la Barceloneta)

Joan Salvat Papasseit 

Ara no es fa, però jo encara ho faria      
si d´un amor sofris el desengany-
lligar l´atzar de la mar o la vida 
i anar tant lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l´amiga
de tant d´enyor llanguiria la mar.-


Aquest poema és de Joan Salvat-Papasseit. Aquest gran poeta va néixer  al peu de la muntanya de Montjuïc  el setze de maig de 1894 i va morir de tuberculosi  el set d´agost de 1924 amb només trenta anys d´edat.

En Joan  Jove

La seva fràgil salut va contrastar amb l´energia i fort impuls dels seus treballs. Va tenir una infància difícil. El seu pare era un mariner,Joan Salvat Solanas, fill de Barcelona, que va morir en un accident del Montevideo, vaixell de la Companyia Transatlàntica Espanyola. La seva mare Elvira Papasseit Orovitx, a l´enviudar, es va veure obligada a portar a L´Asil Naval els seus dos fills, Joan i Miquel, i això va fer que els seus estudis fossin precaris i que hagués  de treballar des de molt jove.

Després de treballar en una drogueria va anar a la Llotja (escola d´arts i oficis) però aviat  va perdre l´afició per l´art. Va començar a escriure coses indefinides  en papers que sempre portava a la butxaca i escrivia en un estil sec i aspre que sempre va ser la característica de les seves obres. També va començar a aficionar-se a la lectura llegint a Gorki, Tolstoi, Dostoievski, Ibsen, Maragall i altres.

Les seves activitats d´intenció política van començar a l´adolescència arran de ls Setmana Tràgica de 1909.

El 1912 es va prometre amb Carme Eleuterio Ferrè i es van   casar l´any 1918. Va ser quan van  anar a viure al nº 11 del  carrer Ginés i Pertagàs de la Barceloneta, barri d´on era també la núvia. Allà van néixer les seves dues filles, Salomé i Núria (aquesta última només va viure dos anys).

ELS POETES D´ARA (1923)

L´any 1913 es va introduir en el nacionalisme radical i el 1923 va escriure el pròleg del llibre "La batalla" on expressava amb claredat la seva tendència separatista.

Molt llarga és l´obra d´aquest escriptor i poeta en contrast amb la seva curta vida. L´any 1914 es va consolidar la seva afició a l´escriptura. A l´any 1915 va iniciar la seva activitat periodística i va començar a col·laborar amb diverses revistes. Un article seu publicat a "Los Miserables" el va portar a la presó dos mesos i un dia. Quan en va sortir va començar a treballar com encarregat de la secció de llibreria de les Galeries Laietana. El 1916 va fer de bibliotecari a L´Ateneo Enciclopèdico Popular i va escriure una sèrie d´articles recollits al volum Humo de Fàbrica. Com aquest treballs  eren gratuïts  treballava al "Moll de la Fusta" i això va empitjorar la salut delicada que ja tenia. Malgrat tot, ell va seguir endavant, amb decisió, la seva obra literària, malgrat la peregrinació a diferents sanatoris que va recórrer fins a morir. 

Poemes: El seu primer poema a l´any 1917 va ser "Columna Vertebral: Sageta de foc", l´any 1923 va escriure "Els poetes d´ara", després  va haver una llarga llista de poemes, i un any abans de morir va escriure el que està considerat el millor dels seus llibres: "El poema de la rosa al llavis".

L´obra de Joan Salvat Papasseit va romandre força oblidada fins els anys 60 que va ser reconeguda pels membres de "La nova cançó" . Avui està considerat com un dels millors   escriptors catalans del segle XX. 

Papasseit al Moll de la Fusta

Una frase de Salvat Papasseit:

 Encara no he escrit mai res sense mullar la ploma al cor, esbatanat.