divendres, 28 de desembre de 2012

Desig de felicitat per un any que comença.


Des de la Barceloneta,



 Us desitjo tanta sort com gotes té la pluja, tanta salut com raigs té el sol i tanta felicitat com estrelles té el firmament 

                                                                 
                                              ¡BON 2013!......



                                                      

                                              .....amb il·lusió

dimarts, 11 de desembre de 2012

LA LLOTJA DE BARCELONA


                                                       LA LLOTJA
                                  EL MOLL DEL RELLOTGE



La Llotja del Peix és un espai molt important per a la Barceloneta. No tots el qui hi treballen són del  barri  però una gran part sí. És on els pescadors porten el peix, capturat el mateix dia, i  després de subhastar-lo es reparteix  entre els peixaters i es fa arribar als diferents espais  de  venda de la ciutat ja sigui peixateries i mercats o també a restaurants directament.

Però al barri si preguntes on és  La Llotja potser  no et saben respondre,  ara bé, si preguntes per "la Platgeta" o pel Moll del Rellotge la situació ja és diferent i tothom sabrà explicar-te com arribar-hi. 

Per a mi és un lloc molt conegut i important. De petita hi anava  moltes tardes, sortint de l´escola,  i era un espectacle de presses, cridòria  i corredisses dels peixaters per arribar primer a guanyar la subhasta i després per arribar corre-cuita al lloc de venda. 

El subhastador tenia molta importància, n´havia de saber molt i tenir molta pràctica. La subhasta es feia sempre en "duros" i no en pessetes i en "arroves" i no en quilos. La subhasta de les barques de llum, que surten de nit i pesquen peix blau,  sardina principalment,  es fa "a ull" del subhastador i el peix no es pesa  sinó que es ven per caixes.

Un dels llocs de venda de peix era la parada de la Boqueria de la meva mare i un dels que s´afanyava  per guanyar la subhasta era el meu oncle que era qui comprava el peix. La subhasta era curiosa i a mi em feia il·lusió ser-hi i m´agradava més encara quan dos compradors deien "jo!!!" al mateix temps per aconseguir una determinada caixa de peix ja que llavors havien de desempatar jugant-s´ho a cara o creu i tot i fer-ho legalment moltes vegades el tema acabava en baralla. A mi em divertia i també m´agradava veure com les caixes s´omplien de peixos de diferents colors i mides.

Però  això era abans. Ara tot s´ha mecanitzat i jo ja no en puc parlar gaire del nou sistema perquè ja no hi ha ni parada, ni mare ni oncle. Però la "Platgeta" segueix el seu camí, això sí, modernitzat.

La bellesa i atractiu de l’antiga subhasta a veu s’ha perdut totalment amb la nova subhasta automatitzada. S’ha passat de l’encís del comerç basat en les relacions personals a l’eficàcia i rapidesa dels ordinadors. No podem dir si això és millor o pitjor, però sens dubte és absolutament diferent.

Actualment el peix es separa en cubetes per classe i mida,  es posa en una cinta transportadora i s´introdueix a l´ordinador el tipus de peix el pes i la barca que l´ha capturat. Quan el peix arriba al final de la cinta surt a subhasta en el panel electrònic. El primer interessat que prem el comandament a distància es queda amb el peix.


Les cubetes 
             
El panell electrònic

És curiós, però em consta, que a Barcelona molta gent ignora l´existència de la Llotja del Peix de la Barceloneta. Una llàstima. 

(Agraeixo al meu amic Joan Josep Blasco, subhastador de "la Platgeta", la informació i les fotografies que m´ha facilitat per poder realitzar aquest tema en el blog)




dimarts, 4 de desembre de 2012


MÉS "FAMOSOS"

Maria Dolores León Rodríguez                 LOLES LEÓN


Loles León va néixer a la Barceloneta l´u d´agost de l.950. Els seus pares havien emigrat a Catalunya quan eren molt joves i eren propietaris d´una xurreria molt coneguda al passeig Joan de Borbó :XURRERÍA LEÓN.


Loles es va traslladar a Madrid per començar una carrera artística i va tenir la sort de topar amb Pedro Almodóvar qui li va oferir treball de repartiment  en dues pel·lícules que van tenir èxit: "Mujeres al borde de un ataque de nervios"  i "Átame". Ha seguit fent pel·lícules, sobretot a Madrid.

Crec que actualment treballa tant a Madrid com a Barcelona. Fa poc temps actuava a l´Artèria Paral·lel.


Segueix unida al barri on va néixer i cada any hi fa el pregó de la Festa Major. És força popular al barri.


                                   ************************************************************************

                Antonio Miquel Cerveró    LESLIE DE "LOS SIREX"




Un dels " personatges" de la Barceloneta és el Leslie del conjunt musical Los Sirex a qui tothom coneix amb el afectuós nom d´anxoveta. A més de ser famós és una persona estimada, volguda i admirada al barri on  sempre ha col·laborat en el seu benestar i millora.

De molt jove tocava en el conjunt  musical Los Meteoros. .En aquella època coincidíem,  al matí,  a l´ autobús (ell anava a treballar i jo també) i recordo que anava sempre taral·lejant alguna  cançó i repicant el seient seguint el ritme.


L´any 1961 es va unir a "Los Sirex" i va contribuir molt a fer famós el conjunt. Això li va suposar a ell un gran salt a la fama. Actuaven per tot Catalunya, sortien a la televisió i tenien molts seguidors i fans.

Actualment encara actuen en alguns esdeveniments. El 30 de setembre de 2011 van fer un concert en el Parc La Catalana de la Barceloneta  per  retre  homenatge al personal de l´Hospital del Mar en agraïment al tracte rebut per la dona de Leslie, Pepa Subías, que hi va morir l´u de juny.


Actualment segueix vivint al barri, on va néixer i ha viscut sempre.


Jo el segueixo trobant a l´autobús.




ARA
ABANS








                                                        

                                   
                            



                                 ************************************         

                                                           

José Rubianes Alegret
   PEPE RUBIANES    


Pepe Rubianes no va nèixer a la Barceloneta però hi va viure els últims anys de la seva vida. No he pogut trobar quan hi va començar a viure, però hi va ser força anys. Era molt apreciat al barri i te´l podies trobar comprant a qualsevol establiment, passejant pel Passeig Marítim, esmorzant al bar Emílio o entrant i sortint de casa seva, al carrer Almirall Cervera. Era molt observador i tenia molt bona relació amb la gent de la Barceloneta que també li tenia molta estima.

Havia nascut a Villagarcía de Arosa, Pontevedra, el dos de setembre de 1947 i va morir a Barcelona  l´u de març de 2009. Parlava tant en castellà com en català però la seva característica era el barrejar els dos idiomes. Es definia com un actor galaico-català.

A la seva Barceloneta
Va ser actor, director de teatre, especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Era irònic, amb un àcid sentit de l´humor i tenia una facilitat de paraula, que ell esquitxava amb paraules malsonants, que li va servir per obtindre un gran èxit amb els seus espectacles de monòlegs que el van fer famós.

Va ser també un personatge polèmic que va acabar amb una denúncia de "La Asociación por la defensa de la Nación Española" per ultratge a Espanya. Quan va ser contractat per actuar en el Teatre Espanyol de Madrid amb l´obra Lorca eran todos va acabar renunciant per protestes i amenaces.Un portaveu autonòmic madrileny va dir:" Es imprensentable e intolerable que el actor pretendiera con el dinero de todos beneficiarse de contrataciones en espacios públicos. Es inadmisible en una persona que se dedica a insultar a España y a los españoles".

No enumeraré tota la seva trajectòria artística que és molt àmplia. Va actuar amb Dagoll Dagom i Els Joglars. Després de treballar en teatre i televisió va decidir actuar en solitari  amb els seus monòlegs a Barcelona i també a Centreamèrica.  Al Club Capitol de Barcelona va estar actuant molt de temps amb l´espectacle Rubianes solamente amb un gran.èxit de públic.


Va trobar un objectiu a la seva vida a l´Africa. Hi anava sovint  i  passava llargues temporades a Etiòpia. Quan li van detectar la malaltia que el va conduir a la mort , estava representant al teatre Capitol de Barcelona  l´espectacle La sonrisa Etíope amb un grup de natives que havia fet venir a Barcelona.

Al seu enterrament i van assistir una gran quantitat d´amics i personatges. Al tanatori hi van anar polítics com  José Montilla i Pasqual Maragall.  Les seves cendres es van escampar per Àfrica i Cuba.


Amb Andreu Buenafuente, gran amic seu

                                        ****************************************


 BERNARDO CORTÉS MALDONADO
                    PALOMINO


No hi ha ningú a la Barceloneta que no conegui a Bernardo Cortés. Aquest popular i peculiar personatge prim, amb unes grans ulleres i el cabell molt negre i engominat forma part del barri des de fa molts anys. Es poeta, músic, escriptor i fins i tor ha fet cinema. Va néixer a Jaén però va venir a Catalunya l´any 1952 i després de diversos treballs i d´haver emigrat a França, Bèlgica i Suïssa, va aterrar a la Barceloneta i des de l´any 1979 ha estat tocant la guitarra i cantant  en el restaurants de la platja, (xiringuitos) i als del Port.

Als anys 80 va ser descobert per Valerio Lazarov que el va portar a la televisió on va actuar en el programa "Gente divertida" i d´altres. Després d´un temps una mica oblidat, l´actor Oriol Grau, basant-se en Bernardo va crear el personatge "Palomino", en el programa de TV3 "Sense Títol", d´Andreu Buenafuente.

No és un personatge que a ell l´hagi satisfet, més aviat ha opinat que s´havia sentit ridiculitzat. No obstat ha fet que tothom el reconegués i tornés a sortir a les televisions. 

Actualment, ja gran, amb salut força precària, segueix al barri, amb la seva guitarra, les seves cançons i els seus poemes.
Bernardo Cortés

Palomino
Oriol Grau
Està molt integrat a la Barceloneta i agraït al tracte rebut al barri.

dimarts, 20 de novembre de 2012



"GENT FAMOSA" DE LA BARCELONETA

     CARMEN AMAYA
Carmen Amaya "La Capitana"


L´any 1913 naixia al Barri del Somorrostro  la que ha estat  considerada la "bailaora" més universal de tots els temps.

Era una nena molt menuda que tot el dia es banyava  al mar i jugava  amb els seus germans però que també havia d´ajudar a la família  recollint  fusta i carbó per poder cuinar, però que, sobretot...  ballava i ballava. Ho feia descalça, a la sorra, amb un temperament i una força que li sortia de l´ànima. Per poder guanyar diners, que els eren molt necessaris, ben aviat va començar a ballar per les tavernes i restaurants  de la Barceloneta, sempre acompanyada a la guitarra  pel seu pare. Al barri la coneixien per "La Capitana" per la seva energia.Tenia molt caràcter i va ser la primera dona que va ballar amb pantalons.

Va ser aplaudida i admirada a tot el món. Va fer cinema,  va actuar a la Casa Blanca i va tenir fama internacional.


L´any 1959 se li va retre un homenatge i li van dedicar una font a la Barceloneta, a la plaça Brugada. La font du el seu nom i la va inaugurar ella mateixa. Va haver-hi molta expectació per la fama i els èxits que havia aconseguit. Jo hi era.

Va morir l´any 1963 a Begur.


  El dia de la inauguració
La font actualment
.







             
                                               


                       
                           ***************************************************

Carles  Sabater i Hernàndez  (cantant de SAU)



Carles Sabater va néixer a la Barceloneta el 21 de setembre de 1962. Va alternar la vida al barri amb les estades a Llançà, lloc que ell preferia.

Era un nen tímid afectuós i vergonyós. La seva família  s´en va fer creus que arribés on va arribar.

Va començar la carrera artística fent teatre amb Josep Mª Flotats però l´any 1986 fa fundar, junt amb el seu amic Pep Sala, el grup musical SAU. Van tenir molts èxits i ens va deixar el record d´una cançó que gairebé és un himne a Catalunya: Boig per tu.

L´any 1999 va morir als 36 anys en acabar un concert a Vilafranca del Penedès d´una aturada cardíaca. Va ser una gran pèrdua, molt sentida a Catalunya Mai l´oblidarem
.  
    
          
                                                          
                                       ******************************************************

                       José Pons Ortiz 
                                                                  ESCAMILLO



Amb l´àpode d´Escamillo Josep Pons, nascut a la Barceloneta l´any 1924, va tenir molt d´èxit a Barcelona, treballant sempre en el Teatre de Varietats, principalment al MOLINO.

  L´any 1955, després d´una sanció governativa per l´obra D. Juan Tiroño, va viatjar a França i a Hamburg, on feia números de strep-tease i va arribar a treballar a Amèrica amb Xavier Cugat .

De tornada a Espanya va actuar de còmic i transformista, primer al teatre Victòria i després al Molino, on va seguir fins al final. Tenia molt d´èxit però també  molts problemes amb la censura que el multava molt sovint per les seves al·lusions a l´homosexualitat  i els comentaris en català. La direcció del Molino va pagar més multes pels comentaris en català d´Escamillo que per fer sortir amb poca roba a las vedettes.

Va morir als 63 anys a l´Hospital Clínic després d´un procés diabètic que patia feia anys.

                                   
                                *********************************************************

                                                                                                                                 Seguirà...
              

diumenge, 18 de novembre de 2012


El Somorrostro
EL SOMORROSTRO                 

Quan vaig néixer a la Barceloneta la barriada d´EL SOMORROSTRO ja feia anys que existia i va desaparèixer quan jo en tenia 23  i estava a punt de casar-me. D´ això ja fa 46 anys però la gent de la Barceloneta-( els que que ja tenim una certa edat)- no l´hem oblidat i molts joves estan interessats en conèixer la seva història.

Com va començar

En un mapa de 1735  (encara no s´havia construït  el barri de la Barceloneta) ja apareixen a la platja unes primeres barraques provisionals, poques, que sembla que servien per guardar estris de pesca.

un grup d´habitants del Somorrostro
L´any 1753 es va construir el barri i  el nombre de barraques a la platja va anar creixent. L´any 1875 apareix per primera vegada el nom de SOMORROSTRO com a barriada (no se sap si prové del nom d´ un vaixell o és un nom basc). Hi  habitaven treballadors i pescadors provinents, sobre tot, de Tarragona, València i Andalucia que en arribar a la ciutat es trobaven mancats d´habitatge i es construïen una barraca tan bé com podien i amb els materials que trobaven al seu abast, ja fos cartró, pedres  o, en algun cas, alguna barraca feta d´obra. La barriada abastava des de l´Hospital dels Infecciosos (actual Hospital del Mar) fins a la riera de Bogatell.

El nombre de barraques va anar creixent amb proporció a la gent que arribava a Barcelona per treballar i no podien aconseguir un altre vivenda. El Somorrostro es va anar poblant, sobretot entre els anys 1915 i 1930.  En aquests anys ja no eren majoria els pescadors qui hi vivien ja que aquests s´havien anat assentant a les cases del barri.

A causa de les malalties i problemes de convivència es va començar a fer una estadística de les barraques i els seus habitants i  es va anar veient que no tenien una bona condició de vida però malgrat això, després de la guerra civil espanyola,  (anys 194545/46),  arriba una gran immigració, conseqüència  dels problemes de la postguerra,  i els anys 50 va ser el punt àlgic del barraquisme. També s´hi van instal.lar una important comunitat de raça gitana. (L´any 1954 hi havien censades 2.406 barraques ) - Entre la comunitat gitana va néixer CARMEN AMAYA, gran  "bailadora flamenca" de fama internacional  de qui parlaré en un altre apartat d´aquest bloc.

                                        El Somorrostro i Carmen Amaya                                                 
El terreny on estaven instal·lades les barraques depenia de la Comandància Militar de Marina. Es va començar a controlar el barri i si van construir la parròquia de San Fèlix Africano, un dispensari i una escola. Hi arribaven donatius de diverses institucions i l´Ajuntament i el Govern Civil també ho controlaven.


Les barraques
Com va acabar

S´havia insistit en que s´havia de millorar el barri on hi havien les barraques però en temps de  Francesc Cambó ja s´ havia projectat un Passeig Marítim que ocupés el lloc on estaven situades i per tant mai es van millorar els precaris habitatges. El projecte del Passeig va anar agafant força i l´any 1957  s´hi va construir el primer tram, tot i que les barraques persistien.


El primer tram
l´any 1966, en motiu de la visita de Franco a Barcelona per assistir a unes maniobres navals, es van acabar d´enderrocar totes les barraques que encara quedaven i els seus habitants es van traslladar a habitatges de " la Obra Sindical del Hogar" al barri de Sant  Roc de Badalona, principalment.
El passeig en què s´ha convertit
Això va representar un trasbals. Per una banda contents per la novetat i  millora del barri que s´obria al mar, guanyava prestigi, i era molt visitat per la gent de la resta de la ciutat de Barcelona que volia veure el nou passeig  però, per contra, el comerç se´n va ressentir  ja que els habitants de les barraques  compraven  al barri  queviures, roba i tot el que necessitaven per viure i això es va acabar amb el seu trasllat a altres barriades.

Ja he explicat que sóc filla de la Barceloneta, que quan vaig néixer el Somorrostro ja existia feia molts anys   però... no hi vaig estar mai. No vaig passejar mai per entre les barraques. Ho confesso. Hi com jo, la majoria de gent de la meva edat. Era com un món a part.  Amb els seus habitants, però, si que hi convivíem ja que formaven part   de la Barceloneta. Molta gent que ara viu al barri va néixer al Somorrostro i després van trobar feina i vivenda i hi segueixen vivint.


Placa commemorativa, molt reivindicada.

(Agraeixo a la senyora Mercè Tatjer i a Oscar Casasayas  l´explicació sobre El Somorrostro (el Barraquisme) en conferència del dia 14 de novembre a la Casa de la Barceloneta).

dimecres, 14 de novembre de 2012


EL PORT DE BARCELONA



EL PASSAT

La historia del port de Barcelona està estretament lligada a la història de la ciutat i les activitats que s´hi han realitzat han estat cabdals pel seu desenvolupament.

A l´Època Medieval la ciutat de Barcelona tenia ja una situació estratègica que la convertia en la mes gran potència marítima del Mediterrani però no tenia un port digne de les activitats que s´ hi realitzaven. Les naus havien d´ancorar entre les Drassanes al peu de la Muntanya de Montjuïc i quedaven molt exposades als temporals que provocaven molts naufragis.
El verdader naixement del port de Barcelona data de l´any 1477 que en diferents etapes es va anar allargant des de l´illa de Maians cap el sud i sud-est. Això provocava grans acumulacions de sorra al sud-est de la Ciutadella formant una península on després s´hi edificaria el barri de la Barceloneta.


La construcció del port de Barcelona va representar un gran esforç i es van haver de superar moltes dificultats per construir-lo. L´ acumulació de sorra col.lapsava  el port que en ocasions es va haver de tancar. Les solucions més importants no van arribar fins el segle XIX que és quan es va allargar l´escullera  i es va construir un contradic que situava la boca del port en l´actual moll de Ponent.

El 1868 es va demanar permís per constituir la Junta d´Obres del Port de Barcelona  que  es va poder reunir per primera vegada l´any 1869. Això va representar una descentralització que va durar fins l´any 1978.

Cap a l´any 1772 es va construir la "Torre de la Llanterna" que actualment és el famós i admirat rellotge del Moll dels Pescadors.

La torre de la Llanterna
L´any 1931 es van edificar la Torre de Jaume I de 107 metres d´alçada i la Torre de Sant Sebastià de 98  metres, les dues dissenyades per l´arquitecte Carles Boïgas, que  formen part del Transbordador Aeri de Barcelona que connecta la muntanya de Montjuïc amb el port.
Torre de Sant Sebastià amb l´aeri
L
Les dues torres












EL PRESENT

El fenomen de la globalització econòmica, amb la liberalització del comerç i del transport, la innovació tecnològica i la presència de la logística en els intercanvis comercials, està provocant grans canvis en l’estructura del comerç mundial i la gran aspiració del Port de Barcelona és convertir la ciutat en el primer port logístic del sud d’Europa, el nord d’Àfrica i del Mediterràni.

El canvi urbanístic  ha estat molt important i amb el temps no ha quedat  cap de les antigues construccions. (Molta gent del barri encara lamenta l´enderrocament dels  Rafals ja que es considera que, es podien haver conservat i convertit en espais socials).                                                                          


abans
Ara, a més de les moltíssimes activitats industrials del Port de Barcelona, que tenen un volum i un moviment molt important, s´hi viu   un gran creixement de les activitats turístiques. Hi arriben gran quantitat de creuers que donen  molta vida a la ciutat.

La Barceloneta i els seus habitants sempre han estat molt lligats a les activitats portuàries que han donat i donen feina i  benestar a molta gent del barri.                                      




L´HOTEL W

També mencionaré  l´Hotel W -(conegut com Hotel Vela)- en el espai dedicat al port perquè està construït dintre de les instal.lacions portuàries i és un edifici que va portar molta problemàtica amb les societats ecològíques i veïnals del barri perquè infringeix la llei de protecció de costes. L´edifici està construït a 20 metres del mar i es va arribar inclús a demanar que s´enderroqués però la construcció va seguir endavant.

L´edifici va ser dissenyat per l´arquitecte Ricardo Bofill i en principi estava previst que tingués 168 metres però al final en té 100 metres d´alçada i 473 habitacions.

L´ Hotel ha tingut molt èxit (s´hi va allotjar inclús la Reina Rània de Jordània en la seva visita a Barcelona) i cada any si realitzen tota classe d´esdeveniments.

L´Hotel W

A mi m´agrada molt, tant l´Hotel, per fora i per dintre, com l´entorn que ha millorat i ha donat pas a un passeig, a la vora del mar, molt relaxant tot l´any, encara que multitudinari durant l´estiu. Des de casa meva a l´hotel hi ha un trajecte de quinze minuts i a l´estiu, a última hora de la tarda, és un passeig immillorable.
(Jo crec que dóna categoria al barri encara que molta gent no pensa igual)

Futur
També el Museu Hermitage de Sant Petesburg obrirà una sucursal a Barcelona i estarà situat en una instal.lació del port.

El port actualment



dimarts, 6 de novembre de 2012


                                   
ELS QUARTS DE CASA
                                   
 En principi a la Barceloneta s´hi van construir edificis d´una sola casa de dos pisos. Després van anar creixent en alçada i disminuint en amplària fins arribar a ser de cinc plantes i trenta metres de pis.
" La Casa de la Barceloneta" manté l´estructura inicial, malgrat els canvis que s´hi han anat  fent a l´interior
Actualment s´hi fan exposicions, xarrades i jornades de portes obertes per a  la gent del barri.

                                                                La Casa de la Barceloneta- de l´any 1761-
                                                 Exemple de com eren les primeres Cases de la Barceloneta               

                                                      Primera casa de la Barceloneta, amb els seus habitants
                                                 Passeig Nacional (Actual Joan de Borbó) cantonada Maquinista
                                                   (Arxiu popular de la Barceloneta. Col·lecció  Francisco López)

Jo vaig néixer en un quart de casa del barri de la Barceloneta. A casa érem molt afortunats i vivíem molt amples perquè  només hi habitàvem  tres persones: el pare, la mare i jo. No vaig tenir més germans i sempre vam conviure els mateixos... llevat de quan venia algun parent del poble, al qual  sempre em tocava deixar la meva habitació.
I realment teniem sort perquè al mateix carrer i en pisos iguals que el meu hi vivien fàcilment quatre i cinc persones; si el cas era més problemàtic se n´hi amuntegaven  vuit o deu i en alguns casos extrems eren més de quinze. Això va ser la conseqüència de que molta gent fes part de la seva vida al carrer, sobre tot els que vivien en planta baixa, i que els balcons s´ocupessin en estendre la roba, costum que encara persisteix.                                                                             
Quan els pares es van casar es van considerar molt afortunats d´haver aconseguit aquell piset de 35 metres quadrats, dues habitacions, cuina i un bany (per dir-ho d´alguna manera), consistent en una tassa... i feina per tancar la porta. De dutxa ni se´n parlava i la neteja personal es feia amb un cubell a la cuina. Més endavant ja s´hi va incorporar, això sí amb calçador, un bany amb una petita dutxa, que semblava un miracle de poder gaudir i no totes les cases tenien la mateixa sort. També la cuina era problemàtica: carbó i ventall. Això també va anar canviant fins a convertir-se en una cuina de gas ciutat.

El barri ha anat evolucionant però els quarts de casa persisteixen. Malgrat ser encara l´habitatge de molta gent- sobretot gent gran- una gran part ara són més moderns. Es venen a preu d´or com apartaments de zona de platja, es lloguen a estrangers que venen al barri com si anessin a Miami i això sí, també el vocabulari ha canviat, faltaria més:  del que se´n deia “cuina i menjador” ara se´n diu “cuina americana” i el que era “un quart de casa” ara és un “loft”.


                                                                     LOFT amb Cuina Americana

A  la platja de la Barceloneta hi ha des de l´any 1992 una escultura moderna que es coneix amb el nom de “L´Estel Ferit” i que alguns consideren que és un homenatge als  quarts de casa.

                                      
                                                                 L´Estel Ferit”




dimarts, 30 d’octubre de 2012


   
UNA MICA D´HISTÒRIA
            - (L´Òstia)-

El barri de la Barceloneta també es coneix popularment com L´Òstia. Sembla que aquest nom prové d´Itàlia i es deu a un rètol penjat per l´amo d´un  establiment on hi constava aquest nom del poble italià.

La Barceloneta es va construir l´any 1753 amb la finalitat de resoldre els problemes d´habitatge de la ciutat de Barcelona  que  es trobava en un moment d´expansió força favorable i la població de la ciutat s´havia duplicat en quaranta anys -des del 1718 fins el 1758-

El terreny on està emplaçat el barri, i que conformava l ´esquifit illot  de Maians, estava anegat d´aigua i d´això no fa gaire més de dos segles. El creixement del port és el responsable de la creació del barri que va començar amb la construcció  d´un primer  dic a mitjans del segle XIV.
                                                                                               
   
                                                           La primera pedra

La construcció de la fortalesa de la Ciutadella, després de la conquesta de Barcelona per Felip V, va significar que als habitants de les cases que havien estat enderrocades se´ls adjudiquessin terrenys a la platja amb dret a construir-hi una vivenda, cosa que es va fer sense ordre i va fomentar el barraquisme fins que es va crear una “Junta d´Obres del Port” i es va construir el barri.

El Marquès de la Mina va ser l´impulsor  de la reordenació del terreny que estava ocupat   principalment per barraques i la primera pedra de la  primera casa de la Barceloneta fou posada per Domingo Fernàndez del Monte, administrador de rendes, el 3 de febrer de 1753.

El barri va anar creixent i es va convertir en un pulmó on es podia respirar de cara el mar en una Barcelona bruta i contaminada.

Les primeres cases eren baixes i petites però molt ventilades ja que tenien finestres davant i darrere i  des de totes elles es veia el mar.

Si en principi estava rigorosament prohibit construir  més d´un pis d´alçada, el gran augment de la població de Barcelona va fer que es permetés enlairar  fins a tres pisos  i més endavant fins a cinc. No obstant els pisos seguien sent molt petits.
                                        1753   Inici segle XIX       1837       1868-1872     1932
                                                               escala del creixement

Amb el temps es va anar poblant copiosament  i s´hi van anar creant indústries, es va anar tancant la vista al mar amb els rafals -popularment “tinglados”- del port i els famosos  “xiringuitos”-guinguetes-prop del mar, que no contribuïen precisament a embellir el barri, però, això sí, aportaven negoci.

                                                           Rafals que ja són història.

Ara el barri se n´ha lliurat i ara gaudeix d´unes platges grans i netes, té un magnífic Passeig Marítim i nous equipaments, però malgrat que s´hi han construït nous habitatges més grans  els carrers del barri,  segueixen sent estrets, pocs edificis gaudeixen d´ascensor i el barri necessita ser remodelat i gaudir de més comoditats.




                                           
                                                ANTIC I MODERN UNITS