Des de la Barceloneta,
Us desitjo tanta sort com gotes té la pluja, tanta salut com raigs té el sol i tanta felicitat com estrelles té el firmament
¡BON 2013!......
.....amb il·lusió
divendres, 28 de desembre del 2012
Desig de felicitat per un any que comença.
Des de la Barceloneta,
Us desitjo tanta sort com gotes té la pluja, tanta salut com raigs té el sol i tanta felicitat com estrelles té el firmament
¡BON 2013!......
dimarts, 11 de desembre del 2012
LA LLOTJA DE BARCELONA
LA LLOTJA
EL MOLL DEL RELLOTGE
 |
La Llotja del Peix és un espai molt important per a la Barceloneta. No tots el qui hi treballen són del barri però una gran part sí. És on els pescadors porten el peix, capturat el mateix dia, i després de subhastar-lo es reparteix entre els peixaters i es fa arribar als diferents espais de venda de la ciutat ja sigui peixateries i mercats o també a restaurants directament.
Però al barri si preguntes on és La Llotja potser no et saben respondre, ara bé, si preguntes per "la Platgeta" o pel Moll del Rellotge la situació ja és diferent i tothom sabrà explicar-te com arribar-hi.
Per a mi és un lloc molt conegut i important. De petita hi anava moltes tardes, sortint de l´escola, i era un espectacle de presses, cridòria i corredisses dels peixaters per arribar primer a guanyar la subhasta i després per arribar corre-cuita al lloc de venda.
Un dels llocs de venda de peix era la parada de la Boqueria de la meva mare i un dels que s´afanyava per guanyar la subhasta era el meu oncle que era qui comprava el peix. La subhasta era curiosa i a mi em feia il·lusió ser-hi i m´agradava més encara quan dos compradors deien "jo!!!" al mateix temps per aconseguir una determinada caixa de peix ja que llavors havien de desempatar jugant-s´ho a cara o creu i tot i fer-ho legalment moltes vegades el tema acabava en baralla. A mi em divertia i també m´agradava veure com les caixes s´omplien de peixos de diferents colors i mides.
Però això era abans. Ara tot s´ha mecanitzat i jo ja no en puc parlar gaire del nou sistema perquè ja no hi ha ni parada, ni mare ni oncle. Però la "Platgeta" segueix el seu camí, això sí, modernitzat.
La bellesa i atractiu de l’antiga subhasta a veu s’ha perdut totalment amb la nova subhasta automatitzada. S’ha passat de l’encís del comerç basat en les relacions personals a l’eficàcia i rapidesa dels ordinadors. No podem dir si això és millor o pitjor, però sens dubte és absolutament diferent.
Actualment el peix es separa en cubetes per classe i mida, es posa en una cinta transportadora i s´introdueix a l´ordinador el tipus de peix el pes i la barca que l´ha capturat. Quan el peix arriba al final de la cinta surt a subhasta en el panel electrònic. El primer interessat que prem el comandament a distància es queda amb el peix.
 |
| Les cubetes |
 |
| El panell electrònic |
És curiós, però em consta, que a Barcelona molta gent ignora l´existència de la Llotja del Peix de la Barceloneta. Una llàstima.
(Agraeixo al meu amic Joan Josep Blasco, subhastador de "la Platgeta", la informació i les fotografies que m´ha facilitat per poder realitzar aquest tema en el blog)
dimarts, 4 de desembre del 2012
MÉS "FAMOSOS"
Maria Dolores León Rodríguez LOLES LEÓN
Loles es va traslladar a Madrid per començar una carrera artística i va tenir la sort de topar amb Pedro Almodóvar qui li va oferir treball de repartiment en dues pel·lícules que van tenir èxit: "Mujeres al borde de un ataque de nervios" i "Átame". Ha seguit fent pel·lícules, sobretot a Madrid.
Crec que actualment treballa tant a Madrid com a Barcelona. Fa poc temps actuava a l´Artèria Paral·lel.
Segueix unida al barri on va néixer i cada any hi fa el pregó de la Festa Major. És força popular al barri.
Antonio Miquel Cerveró LESLIE DE "LOS SIREX"
Un dels " personatges" de la Barceloneta és el Leslie del conjunt musical Los Sirex a qui tothom coneix amb el afectuós nom d´anxoveta. A més de ser famós és una persona estimada, volguda i admirada al barri on sempre ha col·laborat en el seu benestar i millora.
De molt jove tocava en el conjunt musical Los Meteoros. .En aquella època coincidíem, al matí, a l´ autobús (ell anava a treballar i jo també) i recordo que anava sempre taral·lejant alguna cançó i repicant el seient seguint el ritme.
L´any 1961 es va unir a "Los Sirex" i va contribuir molt a fer famós el conjunt. Això li va suposar a ell un gran salt a la fama. Actuaven per tot Catalunya, sortien a la televisió i tenien molts seguidors i fans.
Actualment encara actuen en alguns esdeveniments. El 30 de setembre de 2011 van fer un concert en el Parc La Catalana de la Barceloneta per retre homenatge al personal de l´Hospital del Mar en agraïment al tracte rebut per la dona de Leslie, Pepa Subías, que hi va morir l´u de juny.
Actualment segueix vivint al barri, on va néixer i ha viscut sempre.
Jo el segueixo trobant a l´autobús.
 |
| ARA |
 |
| ABANS |
************************************
José Rubianes Alegret
PEPE RUBIANES
Pepe Rubianes no va nèixer a la Barceloneta però hi va viure els últims anys de la seva vida. No he pogut trobar quan hi va començar a viure, però hi va ser força anys. Era molt apreciat al barri i te´l podies trobar comprant a qualsevol establiment, passejant pel Passeig Marítim, esmorzant al bar Emílio o entrant i sortint de casa seva, al carrer Almirall Cervera. Era molt observador i tenia molt bona relació amb la gent de la Barceloneta que també li tenia molta estima.
Havia nascut a Villagarcía de Arosa, Pontevedra, el dos de setembre de 1947 i va morir a Barcelona l´u de març de 2009. Parlava tant en castellà com en català però la seva característica era el barrejar els dos idiomes. Es definia com un actor galaico-català.
 |
| A la seva Barceloneta |
Va ser actor, director de teatre, especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Era irònic, amb un àcid sentit de l´humor i tenia una facilitat de paraula, que ell esquitxava amb paraules malsonants, que li va servir per obtindre un gran èxit amb els seus espectacles de monòlegs que el van fer famós.
Va ser també un personatge polèmic que va acabar amb una denúncia de "La Asociación por la defensa de la Nación Española" per ultratge a Espanya. Quan va ser contractat per actuar en el Teatre Espanyol de Madrid amb l´obra Lorca eran todos va acabar renunciant per protestes i amenaces.Un portaveu autonòmic madrileny va dir:" Es imprensentable e intolerable que el actor pretendiera con el dinero de todos beneficiarse de contrataciones en espacios públicos. Es inadmisible en una persona que se dedica a insultar a España y a los españoles".
No enumeraré tota la seva trajectòria artística que és molt àmplia. Va actuar amb Dagoll Dagom i Els Joglars. Després de treballar en teatre i televisió va decidir actuar en solitari amb els seus monòlegs a Barcelona i també a Centreamèrica. Al Club Capitol de Barcelona va estar actuant molt de temps amb l´espectacle Rubianes solamente amb un gran.èxit de públic.
Va trobar un objectiu a la seva vida a l´Africa. Hi anava sovint i passava llargues temporades a Etiòpia. Quan li van detectar la malaltia que el va conduir a la mort , estava representant al teatre Capitol de Barcelona l´espectacle La sonrisa Etíope amb un grup de natives que havia fet venir a Barcelona.
Al seu enterrament i van assistir una gran quantitat d´amics i personatges. Al tanatori hi van anar polítics com José Montilla i Pasqual Maragall. Les seves cendres es van escampar per Àfrica i Cuba.
 |
| Amb Andreu Buenafuente, gran amic seu |
****************************************
BERNARDO CORTÉS MALDONADO
PALOMINO
No hi ha ningú a la Barceloneta que no conegui a Bernardo Cortés. Aquest popular i peculiar personatge prim, amb unes grans ulleres i el cabell molt negre i engominat forma part del barri des de fa molts anys. Es poeta, músic, escriptor i fins i tor ha fet cinema. Va néixer a Jaén però va venir a Catalunya l´any 1952 i després de diversos treballs i d´haver emigrat a França, Bèlgica i Suïssa, va aterrar a la Barceloneta i des de l´any 1979 ha estat tocant la guitarra i cantant en el restaurants de la platja, (xiringuitos) i als del Port.
Als anys 80 va ser descobert per Valerio Lazarov que el va portar a la televisió on va actuar en el programa "Gente divertida" i d´altres. Després d´un temps una mica oblidat, l´actor Oriol Grau, basant-se en Bernardo va crear el personatge "Palomino", en el programa de TV3 "Sense Títol", d´Andreu Buenafuente.
No és un personatge que a ell l´hagi satisfet, més aviat ha opinat que s´havia sentit ridiculitzat. No obstat ha fet que tothom el reconegués i tornés a sortir a les televisions.
Actualment, ja gran, amb salut força precària, segueix al barri, amb la seva guitarra, les seves cançons i els seus poemes.
 |
| Bernardo Cortés |
 |
| Palomino Oriol Grau |
dimarts, 20 de novembre del 2012
"GENT FAMOSA" DE LA BARCELONETA
CARMEN AMAYA
 |
| Carmen Amaya "La Capitana" |
L´any 1913 naixia al Barri del Somorrostro la que ha estat considerada la "bailaora" més universal de tots els temps.
Era una nena molt menuda que tot el dia es banyava al mar i jugava amb els seus germans però que també havia d´ajudar a la família recollint fusta i carbó per poder cuinar, però que, sobretot... ballava i ballava. Ho feia descalça, a la sorra, amb un temperament i una força que li sortia de l´ànima. Per poder guanyar diners, que els eren molt necessaris, ben aviat va començar a ballar per les tavernes i restaurants de la Barceloneta, sempre acompanyada a la guitarra pel seu pare. Al barri la coneixien per "La Capitana" per la seva energia.Tenia molt caràcter i va ser la primera dona que va ballar amb pantalons.
Va ser aplaudida i admirada a tot el món. Va fer cinema, va actuar a la Casa Blanca i va tenir fama internacional.
L´any 1959 se li va retre un homenatge i li van dedicar una font a la Barceloneta, a la plaça Brugada. La font du el seu nom i la va inaugurar ella mateixa. Va haver-hi molta expectació per la fama i els èxits que havia aconseguit. Jo hi era.
Va morir l´any 1963 a Begur.
.jpg) |
| El dia de la inauguració |
.jpg) |
| La font actualment |
***************************************************
Carles Sabater i Hernàndez (cantant de SAU)
Carles Sabater va néixer a la Barceloneta el 21 de setembre de 1962. Va alternar la vida al barri amb les estades a Llançà, lloc que ell preferia.
Era un nen tímid afectuós i vergonyós. La seva família s´en va fer creus que arribés on va arribar.
Va començar la carrera artística fent teatre amb Josep Mª Flotats però l´any 1986 fa fundar, junt amb el seu amic Pep Sala, el grup musical SAU. Van tenir molts èxits i ens va deixar el record d´una cançó que gairebé és un himne a Catalunya: Boig per tu.
L´any 1999 va morir als 36 anys en acabar un concert a Vilafranca del Penedès d´una aturada cardíaca. Va ser una gran pèrdua, molt sentida a Catalunya Mai l´oblidarem
.
******************************************************
José Pons Ortiz
ESCAMILLO
Amb l´àpode d´Escamillo Josep Pons, nascut a la Barceloneta l´any 1924, va tenir molt d´èxit a Barcelona, treballant sempre en el Teatre de Varietats, principalment al MOLINO.
L´any 1955, després d´una sanció governativa per l´obra D. Juan Tiroño, va viatjar a França i a Hamburg, on feia números de strep-tease i va arribar a treballar a Amèrica amb Xavier Cugat .
De tornada a Espanya va actuar de còmic i transformista, primer al teatre Victòria i després al Molino, on va seguir fins al final. Tenia molt d´èxit però també molts problemes amb la censura que el multava molt sovint per les seves al·lusions a l´homosexualitat i els comentaris en català. La direcció del Molino va pagar més multes pels comentaris en català d´Escamillo que per fer sortir amb poca roba a las vedettes.
Va morir als 63 anys a l´Hospital Clínic després d´un procés diabètic que patia feia anys.
*********************************************************
Seguirà...
diumenge, 18 de novembre del 2012
 |
| El Somorrostro |
Quan vaig néixer a la Barceloneta la barriada d´EL SOMORROSTRO ja feia anys que existia i va desaparèixer quan jo en tenia 23 i estava a punt de casar-me. D´ això ja fa 46 anys però la gent de la Barceloneta-( els que que ja tenim una certa edat)- no l´hem oblidat i molts joves estan interessats en conèixer la seva història.
Com va començar
En un mapa de 1735 (encara no s´havia construït el barri de la Barceloneta) ja apareixen a la platja unes primeres barraques provisionals, poques, que sembla que servien per guardar estris de pesca.
 |
| un grup d´habitants del Somorrostro |
El nombre de barraques va anar creixent amb proporció a la gent que arribava a Barcelona per treballar i no podien aconseguir un altre vivenda. El Somorrostro es va anar poblant, sobretot entre els anys 1915 i 1930. En aquests anys ja no eren majoria els pescadors qui hi vivien ja que aquests s´havien anat assentant a les cases del barri.
 |
| El Somorrostro i Carmen Amaya |
 |
| Les barraques |
S´havia insistit en que s´havia de millorar el barri on hi havien les barraques però en temps de Francesc Cambó ja s´ havia projectat un Passeig Marítim que ocupés el lloc on estaven situades i per tant mai es van millorar els precaris habitatges. El projecte del Passeig va anar agafant força i l´any 1957 s´hi va construir el primer tram, tot i que les barraques persistien.
 |
| El primer tram |
 |
| El passeig en què s´ha convertit |
Ja he explicat que sóc filla de la Barceloneta, que quan vaig néixer el Somorrostro ja existia feia molts anys però... no hi vaig estar mai. No vaig passejar mai per entre les barraques. Ho confesso. Hi com jo, la majoria de gent de la meva edat. Era com un món a part. Amb els seus habitants, però, si que hi convivíem ja que formaven part de la Barceloneta. Molta gent que ara viu al barri va néixer al Somorrostro i després van trobar feina i vivenda i hi segueixen vivint.
 |
| Placa commemorativa, molt reivindicada. |
dimecres, 14 de novembre del 2012
EL PORT DE BARCELONA
EL PASSAT
La historia del port de Barcelona està estretament lligada a la història de la ciutat i les activitats que s´hi han realitzat han estat cabdals pel seu desenvolupament.
A l´Època Medieval la ciutat de Barcelona tenia ja una situació estratègica que la convertia en la mes gran potència marítima del Mediterrani però no tenia un port digne de les activitats que s´ hi realitzaven. Les naus havien d´ancorar entre les Drassanes al peu de la Muntanya de Montjuïc i quedaven molt exposades als temporals que provocaven molts naufragis.El verdader naixement del port de Barcelona data de l´any 1477 que en diferents etapes es va anar allargant des de l´illa de Maians cap el sud i sud-est. Això provocava grans acumulacions de sorra al sud-est de la Ciutadella formant una península on després s´hi edificaria el barri de la Barceloneta.
La construcció del port de Barcelona va representar un gran esforç i es van haver de superar moltes dificultats per construir-lo. L´ acumulació de sorra col.lapsava el port que en ocasions es va haver de tancar. Les solucions més importants no van arribar fins el segle XIX que és quan es va allargar l´escullera i es va construir un contradic que situava la boca del port en l´actual moll de Ponent.
El 1868 es va demanar permís per constituir la Junta d´Obres del Port de Barcelona que es va poder reunir per primera vegada l´any 1869. Això va representar una descentralització que va durar fins l´any 1978.
Cap a l´any 1772 es va construir la "Torre de la Llanterna" que actualment és el famós i admirat rellotge del Moll dels Pescadors.
 |
| La torre de la Llanterna |
 |
| Torre de Sant Sebastià amb l´aeri |
 L |
| Les dues torres |
EL PRESENT
El fenomen de la globalització econòmica, amb la liberalització del comerç i del transport, la innovació tecnològica i la presència de la logística en els intercanvis comercials, està provocant grans canvis en l’estructura del comerç mundial i la gran aspiració del Port de Barcelona és convertir la ciutat en el primer port logístic del sud d’Europa, el nord d’Àfrica i del Mediterràni.
El canvi urbanístic ha estat molt important i amb el temps no ha quedat cap de les antigues construccions. (Molta gent del barri encara lamenta l´enderrocament dels Rafals ja que es considera que, es podien haver conservat i convertit en espais socials).
 |
| abans |
La Barceloneta i els seus habitants sempre han estat molt lligats a les activitats portuàries que han donat i donen feina i benestar a molta gent del barri.
L´HOTEL W
També mencionaré l´Hotel W -(conegut com Hotel Vela)- en el espai dedicat al port perquè està construït dintre de les instal.lacions portuàries i és un edifici que va portar molta problemàtica amb les societats ecològíques i veïnals del barri perquè infringeix la llei de protecció de costes. L´edifici està construït a 20 metres del mar i es va arribar inclús a demanar que s´enderroqués però la construcció va seguir endavant.
L´edifici
va ser dissenyat per l´arquitecte Ricardo Bofill i en principi estava
previst que tingués 168 metres però al final en té 100 metres
d´alçada i 473 habitacions.
L´
Hotel ha tingut molt èxit (s´hi va allotjar inclús la Reina Rània
de Jordània en la seva visita a Barcelona) i cada any si realitzen
tota classe d´esdeveniments.
 |
| L´Hotel W |
A
mi m´agrada molt, tant l´Hotel, per fora i per dintre, com l´entorn que ha millorat i ha
donat pas a un passeig, a la vora del mar, molt relaxant tot l´any,
encara que multitudinari durant l´estiu. Des
de casa meva a l´hotel hi ha un trajecte de quinze minuts i a
l´estiu, a última hora de la tarda, és un passeig immillorable.
(Jo crec que dóna categoria al barri encara que molta gent no pensa igual)
(Jo crec que dóna categoria al barri encara que molta gent no pensa igual)
Futur
També
el Museu Hermitage de Sant Petesburg obrirà una sucursal a Barcelona
i estarà situat en una instal.lació del port.
 |
| El port actualment |
dimarts, 6 de novembre del 2012
ELS QUARTS DE CASA
En principi a la Barceloneta s´hi van construir edificis d´una sola casa de dos pisos. Després van anar creixent en alçada i disminuint en amplària fins arribar a ser de cinc plantes i trenta metres de pis.
" La Casa de la Barceloneta" manté l´estructura inicial, malgrat els canvis que s´hi han anat fent a l´interior
Actualment s´hi fan exposicions, xarrades i jornades de portes obertes per a la gent del barri.
Exemple de com eren les primeres Cases de la Barceloneta
Passeig Nacional (Actual Joan de Borbó) cantonada Maquinista
(Arxiu popular de la Barceloneta. Col·lecció Francisco López)
Jo vaig néixer en un quart de casa del barri de la Barceloneta. A casa érem molt afortunats i vivíem molt amples perquè només hi habitàvem tres persones: el pare, la mare i jo. No vaig tenir més germans i sempre vam conviure els mateixos... llevat de quan venia algun parent del poble, al qual sempre em tocava deixar la meva habitació.
I realment teniem sort perquè al mateix carrer i en pisos iguals que el meu hi vivien fàcilment quatre i cinc persones; si el cas era més problemàtic se n´hi amuntegaven vuit o deu i en alguns casos extrems eren més de quinze. Això va ser la conseqüència de que molta gent fes part de la seva vida al carrer, sobre tot els que vivien en planta baixa, i que els balcons s´ocupessin en estendre la roba, costum que encara persisteix. Quan els pares es van casar es van considerar molt afortunats d´haver aconseguit aquell piset de 35 metres quadrats, dues habitacions, cuina i un bany (per dir-ho d´alguna manera), consistent en una tassa... i feina per tancar la porta. De dutxa ni se´n parlava i la neteja personal es feia amb un cubell a la cuina. Més endavant ja s´hi va incorporar, això sí amb calçador, un bany amb una petita dutxa, que semblava un miracle de poder gaudir i no totes les cases tenien la mateixa sort. També la cuina era problemàtica: carbó i ventall. Això també va anar canviant fins a convertir-se en una cuina de gas ciutat.
El barri ha anat evolucionant però els quarts de casa persisteixen. Malgrat ser encara l´habitatge de molta gent- sobretot gent gran- una gran part ara són més moderns. Es venen a preu d´or com apartaments de zona de platja, es lloguen a estrangers que venen al barri com si anessin a Miami i això sí, també el vocabulari ha canviat, faltaria més: del que se´n deia “cuina i menjador” ara se´n diu “cuina americana” i el que era “un quart de casa” ara és un “loft”.
A la platja de la Barceloneta hi ha des de l´any 1992 una escultura moderna que es coneix amb el nom de “L´Estel Ferit” i que alguns consideren que és un homenatge als quarts de casa.
L´Estel Ferit”
dimarts, 30 d’octubre del 2012
UNA MICA D´HISTÒRIA
- (L´Òstia)-
El barri de la Barceloneta també es coneix popularment com L´Òstia. Sembla que aquest nom prové d´Itàlia i es deu a un rètol penjat per l´amo d´un establiment on hi constava aquest nom del poble italià.
La Barceloneta es va construir l´any 1753 amb la finalitat de resoldre els problemes d´habitatge de la ciutat de Barcelona que es trobava en un moment d´expansió força favorable i la població de la ciutat s´havia duplicat en quaranta anys -des del 1718 fins el 1758-
El terreny on està emplaçat el barri, i que conformava l ´esquifit illot de Maians, estava anegat d´aigua i d´això no fa gaire més de dos segles. El creixement del port és el responsable de la creació del barri que va començar amb la construcció d´un primer dic a mitjans del segle XIV.
La construcció de la fortalesa de la Ciutadella, després de la conquesta de Barcelona per Felip V, va significar que als habitants de les cases que havien estat enderrocades se´ls adjudiquessin terrenys a la platja amb dret a construir-hi una vivenda, cosa que es va fer sense ordre i va fomentar el barraquisme fins que es va crear una “Junta d´Obres del Port” i es va construir el barri.
El Marquès de la Mina va ser l´impulsor de la reordenació del terreny que estava ocupat principalment per barraques i la primera pedra de la primera casa de la Barceloneta fou posada per Domingo Fernàndez del Monte, administrador de rendes, el 3 de febrer de 1753.
El barri va anar creixent i es va convertir en un pulmó on es podia respirar de cara el mar en una Barcelona bruta i contaminada.
Les primeres cases eren baixes i petites però molt ventilades ja que tenien finestres davant i darrere i des de totes elles es veia el mar.
Si en principi estava rigorosament prohibit construir més d´un pis d´alçada, el gran augment de la població de Barcelona va fer que es permetés enlairar fins a tres pisos i més endavant fins a cinc. No obstant els pisos seguien sent molt petits.
escala del creixement
Amb el temps es va anar poblant copiosament i s´hi van anar creant indústries, es va anar tancant la vista al mar amb els rafals -popularment “tinglados”- del port i els famosos “xiringuitos”-guinguetes-prop del mar, que no contribuïen precisament a embellir el barri, però, això sí, aportaven negoci.
Ara el barri se n´ha lliurat i ara gaudeix d´unes platges grans i netes, té un magnífic Passeig Marítim i nous equipaments, però malgrat que s´hi han construït nous habitatges més grans els carrers del barri, segueixen sent estrets, pocs edificis gaudeixen d´ascensor i el barri necessita ser remodelat i gaudir de més comoditats.
ANTIC I MODERN UNITS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)