ADÉU

Les quatre barres vora el mar.

S´acaba el curs de Blogs 2012/2013 i el trobaré molt a faltar.

Quan el vaig iniciar i vaig triar el tema de "La Barceloneta, el meu barri" vaig pensar que, probablement, em quedaria sense  temes a mig curs, però ben al contrari n´hi ha molts  que no he tingut temps d´esmentar. La Barceloneta dóna per molt.

És un barri que ha sofert molts canvis d´ençà que va ser construït per facilitar un habitatge digne  a pescadors i obrers. Sempre ha estat un barri de gent treballadora, tant els que s´han dedicat a la pesca, al port o a les  indústries que eren un puntal pel barri i que ja són història. Em refereixo a la Maquinista Terrestre i Marítima i el Vulcano. 

Ara hem canviat les indústries per restaurants, geladeries i bars i tanta gresca com es vulgui però no hi busquis una merceria, una casa de modes, una camiseria, ni una perfumeria amb cara i ulls. Això sí, alegria, xerinola i estrangers  tants com es vulgui.

Sempre de festa

Hi ha molta polèmica al barri per com hauria d´evolucionar per afavorir principalment a la gent que hi viu des de fa anys i que hi tenim les arrels. Hi ha  finques que estan molt deteriorades i els pisos són petits -els famosos quarts de casa- . Sí que s´hi ha construït algunes finques noves, altres s´han reformat i en altres s´hi ha pogut instal·lar ascensor, però la majoria no tenen espai per fer-hi gaire reformes.

Ara s´ha trobat una fórmula per reconduir els habitatges que té molts detractors: els famosos Lofts que consisteix  en convertir  els pisos petits en apartaments per a estrangers i gent de pas al barri o també persones amb poder adquisitiu que tenen un pis a la Barceloneta com a caprici per gaudir del mar. Per la gent del barri això s´ha convertit en un motiu més de protesta.

El que n´ha sortit més ben parat de les millores del barri han estat les platges i els seus voltants que han sofert un veritable canvi i han millorat moltíssim.  Això també comporta una quantitat de gent al barri, tant estrangers com de la ciutat o rodalies, que cada any augmenta.

Rathausplatz de Viena de  sorra.
a la platja de la Barceloneta

L´Òpera de Viena

A més a més  de les fotografies us deixo un movie maker amb l´evolució de les platges que espero us interessi

M´acomiado expressant el meu sincer agraïment a la Dolors i la Marcel·la per tot el que ens han ensenyat i la paciència que han tingut. Moltes gràcies i fins la propera.

L´ESCOLA DEL MAR

 (UNA MIRADA AL PASSAT)

L´Escola del Mar a la Barceloneta

Durant la República l´Ajuntament de Barcelona va crear una nova línia educativa amb biblioteques públiques i una xarxa d´escoles municipals idea de Manuel Ainaud i desenvolupada per Josep Goday. L'any 1922 es va construir a la Barceloneta l´Escola del Mar. Va ser molt important al barri ja que estava principalment destinada a infants amb una salut més aviat precària, que necessitaven una educació a l´aire lliure i prop del mar. (Cal recordar que en aquella època la ciutat de Barcelona no tenia relació amb el mar, hi vivia d´esquena). El seu primer director, Pere Vergés, va adaptar l´ escola perquè els alumnes participessin en les diverses activitats com treballs de biblioteca, natació, gimnàstica sueca i altres, iniciativa que va ser molt ben acollida per una ciutat que tenia molts nens sense escolaritzar i d´altres amb malalties com la tuberculosi, que necessitaven unes condicions de  vida més saludables. Era una escola alegre i útil on els alumnes estudiaven i eren feliços. 


L´Ajuntament de Barcelona la va emplaçar al carrer Almirall Aixada . Tenia al costat els Banys Orientals i en front el mar.

Va ser una escola molt apreciada i reconeguda pels habitants de la Barceloneta que va contribuir de manera molt apreciable al desenvolupament del barri i a l´educació dels seus nens.

Durant la gerra civil espanyola la Barceloneta va ser una zona molt castigada i l´any 1938 un bombardeig va destruir totalment l´Escola del Mar. Després de la seva destrucció es va traslladar temporalment a Montjuïc, al costat de La Font del Gat, però l´any 1948 es va construir al barri del Guinardó on encara està ubicada actualment. .

L´actual  Escola del Mar al Guinardó

l´Any 2012 es va celebrar el 90è aniversari de l´Escola del Mar.

.

L´HOTEL W

L´HOTEL 

L´Hotel W, també conegut per Hotel Vela, és un edifici dissenyat per l´arquitecte Ricard Bofill que es troba al barri de la Barceloneta dins de l´ampliació del Port de Barcelona.  Està construït en terreny  pertanyent  a l´Autoritat Portuària de Barcelona que és una entitat pública però no s´ha fet pública la forma d´adjudicació del projecte d´aquest hotel.

A mitja llum

De nit

L´edifici, en forma de vela,  ocupa un terreny de 7 hectàrees de superfície guanyat al mar en la construcció de la nova bocana del port. La seva façana és totalment de vidre que canvia d´aspecte segons li doni de ple el sol, estigui núvol o plogui, però sempre té un magnífic aspecte. Té  grans vistes sobre el mar i llum natural arreu. 

En  principi estava previst que tingues una alçada de 160 metres però l´Ajuntament de Barcelona va fer modificar el projecte per no alterar la silueta de Barcelona. Finalment l´alçada és de 88 metres.

Aquesta  construcció ha estat força polèmica i ha tingut veus en contra per haver-se considerat que només es pot guanyar terreny al mar quan es tracta d´instal·lacions  portuàries i també és una evidència que no compleix la llei de costes  ja que està a 20 metres del mar.

També ha provocat protestes per part del col.lectiu de surfistes, que sovinteja  a les platges de la Barceloneta i Sant Sebastià, ja que consideren que el complex hoteler modifica les corrents marítimes a causa d´haver-se prolongat l´espigó. També protesten els qui practiquen patí i windsurf  per la modificació dels vents que s´ha evidenciat després de la construcció de l´hotel.

Piscina exterior de l´Hotel

Mentre encara s´estava construint es van produir aldarulls importants i es va demanar  la demolició de l´hotel però la construcció va seguir endavant.

El W és un hotel de cinc estrelles, disposa de 473 habitacions, 67 suites, 400 empleats, un bar panoràmic situat al terrat amb vistes a la ciutat i sobretot del mar, que té als seus peus. També disposa de spa i fitness, piscines interiors i exteriors, terrasses, platja, restaurants, sales de ball i altres equipaments.

El vestíbul

Detall d´una de les habitacions

Gran finestral a totes les habitacions

Bar discoteca

L´hotel està gestionat per la cadena hotelera Starwood Hotels and Resorts i comercialitzat sota la marca W Hotels.

Ja he explicat que hi va haver molta polèmica arran de la construcció d´aquest bonic i original hotel. L´edifici de l´Hotel W no compleix la llei de costes i això va provocar la protesta de molta gent. Inclús es va emprar la violència llançant-hi un artefacte explosiu.

La meva opinió, no obstant, és que ha estat una millora pel barri en molts aspectes. La avinguda des de l´últim tram del Passeig Marítim fins l´hotel ha donat una amplitud a la zona  molt agradable i es un passeig molt  relaxant, sempre  contemplant el mar. Jo tinc una gran debilitat per aquest tram, i m´agrada molt l´Hotel i el seu voltant. De casa meva a l´hotel hi ha un trajecte de vint minuts que jo passejo quasi cada dia, tan hivern com estiu.

Tot i comprenent alguna de les raons de la gent que hi està en contra, sóc de l´opinió que les millores sempre són bones i més per un barri tant castigat com la Barceloneta.

Ara a part de moltes festes, casaments i convencions s´ha convertit en el lloc de concentració del Barça i de celebració dels títols. També s´hi celebra cada any la Gala de la SIDA que patrocina el Dr. Bonaventura Clotet.  Aquests fets crec que donen categoria al barri i no al contrari i que la Barceloneta s´ho mereix. 

EDIFICIS RELLEVANTS DE LA BARCELONETA

LA BARCELONETA FESTIVA

         
La Barceloneta és, en general, un barri alegre i bulliciós però per la Pasqua Granada arriba al seu punt àlgid d´alegria i divertiment motivat per la seva festa per excel·lència:

                                                                 

            

                   LA FESTA DELS CORS.

Qui ho veu per primera vegada queda sorprès per la magnitud de la festa, per la gent que mou i pel soroll que provoca. Són tres dies de festa i alegria desbordant que comencen dissabte i culminen dilluns de Pasqua Granada.
Malgrat el nom no tenen res a veure amb una coral ja que els qui hi participen no es dediquen a cantar sinó a divertir-se tan com poden. Els protagonistes són agrupacions de persones del barri que fan una festa de caràcter alegre i humorístic. Hi ha més de 25 corals a la Barceloneta, la majoria creades abans de 1950 però algunes són molt més antigues i cada any n´apareixen algunes de noves i en desapareixen d´altres però la festa es va mantenint al llarg del temps.

Dissabte al matí surt, a primera hora, cada cor del seu local, que sempre és un bar o restaurant, i desfilen pels carrers, acompanyats d´una banda de música,molt sorollosa fent un circuit que passa per tots els locals dels altres cors. Porten una eina o estri referent a diversos oficis però quasi sempre són un rem o una destral. Un cop acabat el recorregut, que els ocupa forces hores, ja tenen preparat un autocar que els porta a passar tres dies fora de casa. (Val a dir que els pobles que visiten no sempre queden contents del pas d´aquestes grups pel poble).

Saludant la senyera

Quan tornen dilluns és quan s´organitza la verdadera festa grossa que adquireix un aire burlesc, festiu i molt sorollós i tornen a fer el mateix recorregut per tots els locals dels altres cors però ara carregats amb embotits, enfilalls d´alls i regals inversemblants i són rebuts amb focs d´artifici i la senyera va amunt i avall del pal en senyal de benvinguda. Quan acaba el recorregut, cada cor al seu local és rebut amb una salva de petards i focs i els participants passen per sota una cortina de foc sempre acompanyats de la sorollosa música. El barri es capgira i la festa dura fins ben entrada la nit.

ABANS I ARA

ABANS: Quan jo era petita els cors si que sortien a cantar per la primera Pasqua i amb un cistell penjat d´un pal llarg recollien diners per poder sortir d´excursió.

ARA: No canten cap tipus de cançó.

ABANS: Els dissabte en la primera desfilada tots anaven "uniformats", ben vestits i amb cura de fer els passos de la desfilada amb elegància, dintre de les possibilitats i traça de cada un.

ARA: Al marxar acostumen anar tots iguals però amb samarreta i poca elegància o molt llampants. En tornar molts van disfressats, i habitualment parodiant les dones. Cada un balla com vol.

ABANS. En els bars bevien però pel carrer jo no recordo haver vist a les mans dels participants ampolles, gots ni cap tipus de beguda.

ARA: Es passen l´estona de la desfilada, tant en anar com en tornar, amb una cervesa a la mà.

ABANS: Només hi participaven homes.

ARA: Cada any hi participen més dones que organitzen un cor per compte seva, sense homes, i desfilen igual que ells però quasi sempre  amb més traça i elegància.

COR DE DONES

ABANS A la tornada portaven penjats per tot el cos embotits, regals i animals vius, penjats de cap per vall.

ARA: El tema dels animals, afortunadament, ha quedat abolit.

POBRES ANIMALS

-Es una festa que té molts adeptes però... agrada a tothom? : NO  

 M´agrada a mi?:

 Ho deixo aquí-

ANTÒNIA  VILÀS  FERRÀNDIZ

El passat dia 3 d´abril ens va deixar l´Antònia Vilás Ferràndiz, poetessa, compositora i cantant d´havaneres, nascuda a la Barceloneta feia 86 anys.

Va ser una dona extraordinària, molt dedicada a la seva família i molt amiga de tothom però, sobre tot, va ser una poetessa extraordinària, amb molta imaginació i sensibilitat.

Les primeres havaneres les va dedicar a la seva mare i al seu marit,- l´havanera Voga, voga Mariner li va dedicar a ell- però una de les més destacades i conegudes va ser  Mare vull ser pescador.

De jove  tenia al barri una botiga de venda de roba infantil i va ser llavors quan jo la vaig conèixer, comprant-li roba per la meva filla. No vam ser  amigues íntimes però vam mantenir  converses molt interessants parlant de poesia i de les seves cançons. Era molt romàntica. Recordo que quan van reformar  l´entorn del barri i remodelar   l´antiga Avinguda Icària , ella tenia una gran pena perquè havien fet desaparèixer una heura  que era preciosa i molt antiga situada al començament de l´Avinguda i va acabar dedicant-li un poema.

Recordo les seves havaneres cantades amb el grup Desplega Veles, al peu del rellotge de la Llotja  del peix, un cop acabada la processó del dia de la Verge del Carme que tenien un èxit de públic extraordinari.

A part de diverses cantades al barri havia ofert recitals poètic-musicals a Sant Miquel del Port i Santa Maria del Mar. Cada any organitzava una  trobada de Grups d´ Havaneres al passeig Joan de Borbó de la Barceloneta.

  Com a poetessa i rapsoda  va formar part del grup Poesia Viva i les seves poesies van ser publicades en el llibre 55 Poetes d´Avui.

En el transcurts de la seva carrera artística ha tingut diversos reconeixements entre els que destaca un concert a l´octubre de 2006  al Palau de la Música Catalana.

Últimament estava molt delicada de salut però, seguia relacionant-se amb la gent del barri i recorrent els carrers de la seva estimada Barceloneta.
Descansi en pau.

                                L´havanera mare vull ser pescador

                              LLIBRERIA NEGRE I CRIMINAL

 Si hom va a la Barceloneta i passeja pels seus carrers, la majoria estrets, poc lluïts i amb olor a mar, no es podrà imaginar que en un d´ells hi trobarà la llibreria de novel·la negra més important de Barcelona i es pot dir que de tot Espanya.

el local

Doncs sí, al carrer de la Sal nº 5 hi podem visitar aquesta llibreria, petita però molt original i acollidora,  farcida de llibres i atuells dedicats al gènera policíac i negre. Hi trobareu  llibres nous i antics, llibres fora de catàleg  o de segona mà o llibres que no podràs trobar a cap més establiment, tots ells amb històries policíaques, de crims i sang i fetge i pel·licules  de cinema negre. També hi trobareu un recull de receptes de cuina amb el nom de Manual pràctico de cocina negra i criminal

Més que una llibreria sembla un museu ple de fotografies, records i regals de lectors, que s´amunteguen per les parets, les cadires, les taules i inclús a terra. 

L´interior

També rebreu un  tracta agradable i acollidor per part del llibreter Francisco  Camarasa i de la seva dona Montse Clavé. El Paco  va néixer a Alcoy  peró  viu ja fa molts anys a Barcelona, és editor d´historietes i  director d´Edicions de Ponent.

El Paco i la Montse

Segurament  que abans de poder visitar el local haureu d´esperar al carrer una estona perquè a dins estarà  massa ple de gent però amb paciència podreu entrar i visitar un local realment interessant i original.

Sempre ple de gent molt interessada

I també heu de saber que personatges molt importants del gènere, de tot el món, han visitat aquesta llibreria.

Aquí en teniu alguns:
 El Barceloní Andreu Martín, premiat novel·lista y guionista, un dels més importants del país.
- Michael Connelly: autor de la famosa serie del Detectiu Harry Bosch y de la novel·la Deuta de Sang que va interpretar al cinema Clint Eastwood.
- Petros Markaris: vetera autor greg, creador de l´ Inspector Jaritos, un clásic de la novel·la policíaca.
- John Katzenbach: autor de nombrosos best sellers, alguns portats  al cinema como Causa Justa o La Guerra de Hart y próximament La Historia del Loco
- Donna Leon: creadora de Guido Brunetti inspector venecià fenomen de vendas en todo el món.

L´ambient d´aquest local és sempre alegre, animat i cult i dona molt de prestigi al barri on no tot és platja, bars, alegria i estrangers trets pels quals la gent creu reconèixer la Barceloneta.

                       cliqueu aquí si us ve de gust conèixer la llibreria.

       LA BARCELONETA HUMANITÀRIA

L´edifici

            OBRA SOCIAL SANTA LLUÏSA DE MARILLAC
                                 
                                   SOR GENOVEVA

  L´ENTITAT:

L´obra Social de Santa Lluïsa de Marillac és un programa d´integració social dirigit a persones sense recursos en situació d´exclusió social

L´EDIFICI:

L´edifici que  ocupa L´obra Social Santa Lluïsa de Marillac va ser fins l´any 1970 l´Escola Nostra Senyora de Montserrat gestionada per Les Filles de la Caritat, que atenien els nens del barri, del Somorrostro, del Besós, San Roque i Casa Antúnez, als quals s´oferia servei de menjador.

A la dècada dels setanta es va començar a atendre al centre homes sense llar a qui s´oferia menjar, feina i lloc per dormir. 

Santa Lluïsa de Marillac

L´any 1980 la Filla de la Caritat Sor Genoveva Masip, que ja col·laborava amb la senyora Blanco que era qui gestionava el centre,  va sol.licitar dos pisos de l´edifici per constituir-hi una associació  que donava cobertura jurídica al Centre de Convalescència Nostra Senyora de Montserrat

        

L´any 1993 la Companyia de les Filles de la Caritat amb Sor Genoveva al capdavant, va assumir la titularitat del projecte. I fins avui.

L´any 2005 l´edifici va ser completament remodelat per oferir un servei millor i més ampli. Es va inaugurar el 13 de desembre de 2005.

            

            SOR GENOVEVA

A sor Genoveva molta gent del barri la coneix com "Sor Teresa", per la tasca humanitària que realitza.

Va néixer a Sabadell l´any 1923 i l´any 1044 ja pertanyia a la congregació de les Filles de la Caritat. La seva vida ha estat dedicada a la gent més desafortunada, oferint ajut i allotjament a malalts sense recursos, reclusos de la Modelo, malalts de sida, drogoaddictes, i persones sense sostre que acudeixen a ella sabent que tindran la seva comprensió, tan materialment com espiritual.

Ha realitzat innombrables visites a les presons i ha col.laborat a la integració del reclusos quan han sortit en llibertat quedant sols i sense feina.

Actualment, ja molt gran, sense poder realitzar tasques físiques i amb un gran bagatge de bones obres realitzades està tranquil·la i satisfeta amb la feina feta i tan sols demana poder repartir el seu amor als desfavorits fins el final de la seva vida. És molt estimada al barri i molt propera

L´any 2011 Unió Democràtica de Catalunya li va concedir la medalla Carrasco i Formiguera per la seva gran tasca humanitària.

:  Escolteu a Sor Genoveva: Cliqueu aquí                                 

L´interior del Centre.

                           
                                                           PALAU DE MAR:

                       MUSEU D´HISTÒRIA DE CATALUNYA
                    DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA

Actualment

                                          L´EDIFICI                                         

L´edifici de Palau de Mar va ser construït a la plaça Pau Vila entre 1880 i 1890 per acollir els antics Magatzems Generals de Comerç. La seva arquitectura és típica del segle XIX i es va inspirar en els edificis portuaris anglesos. Es destacable la similitut entre els edificis portuaris de Londres i Liverpool i el de MGC (Magatzem General de Comerç) de Barcelona.

La necessitat d´uns locals on poder guardar els productes que venien de l´estranger va fer que el 3 de març de 1818 s´autoritzés la construcció d´uns dipòsits que es van situar a tocar del Portal del Mar.

abans

La Revolució Industrial va  significar canvis en el món de la mar i en data 1 de març de 1881 l´ingeinier Maurici Garràn va firmar el projecte d´un gran edifici destinat a Dipòsit Comercial que havia de ser segur, de fàcil vigilància i control, tenir una ubicació prop dels vaixells i estar situat a la vora de la ciutat. (A l´arxiu històric de l´Autoritat Portuària de Barcelona s´hi conserva el projecte original). L´obra es va adjudicar a la societat Material para Ferrocarriles i Constreucciones i el 31 de maig de 1900 es van donar les obres per acabades.

abans

Malgrat les perspectives de l´inici l´edifici, en els seus llargs anys de vida, ha tingut molts usos diferents i entre els més destacats hi ha el de Cuartel de Cuerpo de Carabineros, però es va fer servir molt poc com a dipòsit comercial degut a que estava massa allunyat de la bocana del port i suportava un gran cost de manteniment.

Aquest edifici actualment és la seu del Museu d´Història de Catalunya, del Centre d´Història Contemporània de Catalunya, del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i també d´un seguit de negocis de gastronomia.

                                                                        El Museu

Sent president de la Generalitat Jordi Pujol, el Consell Executiu del Govern de Catalunya va realitzar un projecte per crear un Museu d´Història de Catalunya amb el suport unànime del Parlament, amb la finalitat de que els ciutadans de Catalunya es retrobessin amb la seva història. Es va decidir ubicar-lo en l´edifici de Palau de Mar.

Josep Benedito i Agustí Mateos van ser els arquitectes encarregats de la remodelacó de l´edifici i la Pedagoga Carme Laura Gil Miró es va encarregar del comissiariat principal. Es va formar també un gran equip de gent molt preparada i personalitats molt destacades per dissenyar el relat històric .

El Museu 

El Museu es va innagurar el 29 de febrer de 1996 amb la intenció d´explicar la història de Catalunya als ciutadans, estudiants i persones d´arreu del món que visiten el nostre país. Va obrir les portes al públic el 4 de març i quasi 70.000 persones el van visitar les primeres jornades de portes obertes. El primer director va ser Josep Maria Solé i Sabaté. La primera exposició temporal va estar dedicada a La Marxa per la Llibertat.

En principi el Museu no tenia col·lecció pròpia i amprava diversos recursos de museografia didàctica i feia servir documentació i objectes que provenien de fons de la Generalitat i altres Museus però s´ha anat evolucionant, s´han rebut donacions de fons materials i testimonis històrics que han enriquit la exposició permanent cosa què li ha permès tenir la seva pròpia col·lecció d´objectes que al principi no tenia. L´any 2000 es va organitzar un equip d´experts en història per assessorar la institució com Ernest Lluch, Jordi Maluquer, Carme Molinero i Pere Ysàs, entre altres. Des de els inicis, l´exposició permanent no para de modificar-se i millorar.

A la quarta planta hi ha una sala d´actes on s´hi celebren conferències i actes commemoratius,

Els cartells i la retolació està en tres idiomes, català, castellà i anglès, per la millor comprensió i difusió.

Passadís que separa el Museu d´Història i el departament de Benestar i Família

                                DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA

L´any 1993 el departament de Benestar i Família  de la Generalitat de Catalunya va ocupar una part important  de l´edifici. Actualment encara hi està ubicat.

RESTAURACIÓ

A l´edifici, de cara al mar i amb una bona panoràmica s´hi han instal.lat diversos restaurants, amb un bon èxit de públic que hi acut tant a l´hivern com a l´estiu, sempre a la terrassa, tant si fa fred com calor.

A la terrassa de l´edifici, a la quarta planta, es pot gaudir d´un restaurant que ofereix unes vistes espectaculars i, tot degustant  un àpat deliciós, es pot contemplar el port, Montjuïc, i més lluny el Tibidabo, a més de una panoràmica de tota la ciutat.

En resum: Un edifici ben aprofitat, tot i que crec que quan  van treure els ràfals van estar a punt d´enderrocar-lo.

DE NIT, ESPECTACULAR

per més informació  sobre el Museu, cliqueu aquí

DOS SÍMBOLS DE LA BARCELONETA:

EL NEGRE DE LA RIBA

Lleig però emblemàtic

A la Barceloneta no tenim "home del sac", som originals fins i tot en això, nosaltres tenim El Negre de la Riba. Pel que es diu, ja fa molts anys, quan els menuts es portaven malament, se´ls esmentava  aquest personatge per atemorir-los. 

En realitat és un antic mascaró de proa d´un vaixell del segle XVIII. Al segle XIX es va trobar dins d´un magatzem d´efectes navals al Moll de la Riba i va anar corrent per diversos comerços del barri, com a reclam, fins que va quedar instal·lat al lloc on és ara, al carrer Andrea Dòria, a la part posterior de l´església de Sant Miquel del Port, però aquest no és l´original. sinó que es tracta d´una còpia feta l´any 2003 pel taller del barri Constructors de Fantasies. L´original es troba al Museu Marítim.

________________________________________________________________________

                                 EL Canó

El Canó de la Barceloneta fa molts anys

                                          

Si no hi ha el Canó no hi ha Festa Major.

Aquesta frase pot definir perfectament la realitat de les festes del barri que es celebren per Sant Miquel i que comencen el mateix dia del Sant amb unes canonades que des de les nou del matí desperten tot el barri amb un esperat estrèpit.  

Nens recollint caramels en l´actualitat.

Actualment la festa del canó ha perdut força però fa anys era un esdeveniment molt important per  la canalla  de la Barceloneta. Abans  el dia de Sant Miquel era  festiu al barri i per tant no hi havia  escola. Els nens sortien al carrer a primera hora i es passaven el matí darrera el canó, cridant enèrgicament VOLEM EL CANÓ SENYOR RECTOR!!! que disparava  amb gran  estrèpit caramels en lloc de bombes. Tenia molta importància la persona que guiava el canó i que obligatòriament  ha d´anar vestit d´almirall.

Ara el canó, el crit i l´almirall  encara hi són però  ja no és festa i a més a més molts nens estan escolaritzats fora del barri per la qual cosa segueix més  la festa la  gent gran que la quitxalla..

 Cliqueu: aquí hi ha l´explicació

Les meves anècdotes:
(La gent gran del barri recorda aquesta festa amb gran simpatia. Tant és així que la última festa popular que va seguir la meva mare, quinze dies abans de morir i en cadira de rodes, va consistir en seguir el Canó per alguns carrers i, en veu baixa, anar "resant": Senyor Rector volem el Canó. En tinc un gran record). 

ELS GEGANTS DE LA BARCELONETA.

Gegants creats el 1991

Tal com són

La Barceloneta sempre ha tingut tradició de gegants en les festes del barri però els comerciants van voler anar més lluny i l´any 1991, el dia del patró Sant Miquel, en la celebració de la Festa Major, es va constituir  "La colla dels Gegants de la Barceloneta" i es van "inventar" uns gegants que són representatius de la gent  que els va  crear:  gent treballadora. 

Naturalment tenen nom: María la neta (la peixatera), Pep  Barceló, (el pescador),  El Ramonet (cuiner), El Ganxut  (estibador), Miquelet (el noi dels cors) i inclús hi van incloure La Torre del Rellotge, molt emblemàtica per la gent del barri.

                                        Maria la neta i Pep Barceló                                                    

       

Els gegants tenen casa pròpia a la Casa dels entremesos a l´antic Palau Mercader.

A La Marina li agraden els gegants

Clica aquí per veure com  ballan:  Ball de Gegants de la Barceloneta