dimarts, 16 d’octubre del 2012

LA BARCELONETA, EL MEU BARRI

                                                                     
                                                                           La Barceloneta


-La meva relació amb el barri-

La Barceloneta és el barri mariner de la ciutat de Barcelona, el més nou de Ciutat Vella, on s´ha viscut sempre  cara al mar i és el meu barri. Hi vaig néixer l´any 1943 i sempre hi he viscut.  Aquí   m´hi he casat i he sigut mare d´una filla, que també hi ha nascut.

El néixer i viure a la Barceloneta va ser a causa  de la meva mare que era néta i filla de pescadors i peixaters. Els meus besavi i avi “anaven a la barca”,  expressió  que sempre havia sentit  dir de petita,  com també havia sentit mil històries de la mar i la pesca. Parlaven de “les barques de llum” que es deien així perquè pescaven de nit, sobretot peix blau, de l ´estat de la mar que segons ells no era mai prou bo i també dels tiberis que feien a la barca, com el pop amb all i oli que era el menjar preferit dels pescadors.

             Cosint la xarxa 
    (Arxiu Popular Barceloneta. Col.lecció Francisco. López).

La meva besàvia cosia les xarxes a la vorera, davant de casa seva, que era una planta baixa i la meva àvia es dedicava a vendre el peix a la Boqueria.                                            

És un barri de roba estesa als balcons, vida  al carrer i  bata i sabatilles sense complexos, però de bona gent, treballadora i compromesa, que no ha estat sempre ben tractat per la opinió pública.Se n´han fet reportatges, tant televisius com escrits, que no han estat fidels a  la realitat i a l´esperit del barri,  i s´han publicat històries i entrevistes  de personatges que ni tan sols hi viuen.

Molt llarga i plena de curiositats, bones i no tan bones, conformen la Barceloneta, on s´hi han viscut èpoques de misèria i de prosperitat. Amb la consolidació del barri s´hi van crear indústries molt importants com La Maquinista Terrestre i Marítima, La Companyia de Gas i El Nou Vulcano que unides a les activitats del Port i de la Pesca eren la base principal de la economia local. També l´estraperlo va tenir un gran protagonisme en la subsistència  de diverses famílies.                                                                                        

Les indústries van anar desapareixent i actualment La Barceloneta s´ ha hagut de reinventar i ha sofert  molts canvis, encaminats principalment a comercialitzar el barri de cara al turisme. S´hi  parlen molts idiomes, s´hi menja molt bé en diferents restaurants de diverses categories, té una platja molt concorreguda i s´ha envoltat d´hotels de moltes estrelles.

Arturo San Agustín escrivia en  un un article de El Periódico de febrer de 2003, -al barri  de la Barceloneta s´hi parla  àrab i porta bigoti pakistanès-.  Cal afegir que també s´hi parla xinès , anglès,  rus i el que convingui.

Les peculiaritats del barri les aniré comentant en aquest blog ja que té un passat i una història prou interessants.


                                                                            El Passeig Marítim
                                                                            (vista des de casa meva)




3 comentaris:

  1. Antonia,
    M'ha agradat molt com ho exposes i com sempre serà un bloc que convida a "visitar"
    Jossie

    ResponElimina
  2. Ara entenc per què ets tan "salada". Quin luxe tenir aquesta vista davant de casa teva. Jo vaig néixer al Raval i vaig viure al Poble Sec. Però la Barceloneta em porta molts bons records perquè el meu marit vivia al carrer del Mar quan ens vam conèixer. Tens raó, es un barri de bona gent, treballadora i compromesa i la presència imponent del mar és impagable. M'ha encantat la teva primera entrada Antònia, ja estic enganxada al teu bloc!

    Marcela

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt aquest escrit sobre la Barceloneta. Jo conec una mica el barri, no hi he viscut mai però hi tenia parents que hi tenien negoci, hi passava sovint amb el meu pare quan sortíem del Club Natació Barcelona i, quan vaig començar a treballar, l'empresa tenia relació amb la Maquinista i m'hi feien anar. A més, cada any anava amb la meva àvia a veure la processó i m'agradava molt. Segueixo amb atenció el teu blog. Felicitats,

    Anna M. Moya

    ResponElimina