El Somorrostro

EL SOMORROSTRO                 

Quan vaig néixer a la Barceloneta la barriada d´EL SOMORROSTRO ja feia anys que existia i va desaparèixer quan jo en tenia 23  i estava a punt de casar-me. D´ això ja fa 46 anys però la gent de la Barceloneta-( els que que ja tenim una certa edat)- no l´hem oblidat i molts joves estan interessats en conèixer la seva història.

Com va començar

En un mapa de 1735  (encara no s´havia construït  el barri de la Barceloneta) ja apareixen a la platja unes primeres barraques provisionals, poques, que sembla que servien per guardar estris de pesca.

un grup d´habitants del Somorrostro

L´any 1753 es va construir el barri i  el nombre de barraques a la platja va anar creixent. L´any 1875 apareix per primera vegada el nom de SOMORROSTRO com a barriada (no se sap si prové del nom d´ un vaixell o és un nom basc). Hi  habitaven treballadors i pescadors provinents, sobre tot, de Tarragona, València i Andalucia que en arribar a la ciutat es trobaven mancats d´habitatge i es construïen una barraca tan bé com podien i amb els materials que trobaven al seu abast, ja fos cartró, pedres  o, en algun cas, alguna barraca feta d´obra. La barriada abastava des de l´Hospital dels Infecciosos (actual Hospital del Mar) fins a la riera de Bogatell.

El nombre de barraques va anar creixent amb proporció a la gent que arribava a Barcelona per treballar i no podien aconseguir un altre vivenda. El Somorrostro es va anar poblant, sobretot entre els anys 1915 i 1930.  En aquests anys ja no eren majoria els pescadors qui hi vivien ja que aquests s´havien anat assentant a les cases del barri.

A causa de les malalties i problemes de convivència es va començar a fer una estadística de les barraques i els seus habitants i  es va anar veient que no tenien una bona condició de vida però malgrat això, després de la guerra civil espanyola,  (anys 194545/46),  arriba una gran immigració, conseqüència  dels problemes de la postguerra,  i els anys 50 va ser el punt àlgic del barraquisme. També s´hi van instal.lar una important comunitat de raça gitana. (L´any 1954 hi havien censades 2.406 barraques ) - Entre la comunitat gitana va néixer CARMEN AMAYA, gran  "bailadora flamenca" de fama internacional  de qui parlaré en un altre apartat d´aquest bloc.

                                        El Somorrostro i Carmen Amaya                                                 

El terreny on estaven instal·lades les barraques depenia de la Comandància Militar de Marina. Es va començar a controlar el barri i si van construir la parròquia de San Fèlix Africano, un dispensari i una escola. Hi arribaven donatius de diverses institucions i l´Ajuntament i el Govern Civil també ho controlaven.

Les barraques

Com va acabar

S´havia insistit en que s´havia de millorar el barri on hi havien les barraques però en temps de  Francesc Cambó ja s´ havia projectat un Passeig Marítim que ocupés el lloc on estaven situades i per tant mai es van millorar els precaris habitatges. El projecte del Passeig va anar agafant força i l´any 1957  s´hi va construir el primer tram, tot i que les barraques persistien.

El primer tram

l´any 1966, en motiu de la visita de Franco a Barcelona per assistir a unes maniobres navals, es van acabar d´enderrocar totes les barraques que encara quedaven i els seus habitants es van traslladar a habitatges de " la Obra Sindical del Hogar" al barri de Sant  Roc de Badalona, principalment.

El passeig en què s´ha convertit

Això va representar un trasbals. Per una banda contents per la novetat i  millora del barri que s´obria al mar, guanyava prestigi, i era molt visitat per la gent de la resta de la ciutat de Barcelona que volia veure el nou passeig  però, per contra, el comerç se´n va ressentir  ja que els habitants de les barraques  compraven  al barri  queviures, roba i tot el que necessitaven per viure i això es va acabar amb el seu trasllat a altres barriades.

Ja he explicat que sóc filla de la Barceloneta, que quan vaig néixer el Somorrostro ja existia feia molts anys   però... no hi vaig estar mai. No vaig passejar mai per entre les barraques. Ho confesso. Hi com jo, la majoria de gent de la meva edat. Era com un món a part.  Amb els seus habitants, però, si que hi convivíem ja que formaven part   de la Barceloneta. Molta gent que ara viu al barri va néixer al Somorrostro i després van trobar feina i vivenda i hi segueixen vivint.

Placa commemorativa, molt reivindicada.

(Agraeixo a la senyora Mercè Tatjer i a Oscar Casasayas  l´explicació sobre El Somorrostro (el Barraquisme) en conferència del dia 14 de novembre a la Casa de la Barceloneta).