dimecres, 2 de gener de 2013






     JOAN SALVAT PAPASSEIT
  (un veí  il·lustre de la Barceloneta)

Joan Salvat Papasseit 



Ara no es fa, però jo encara ho faria      

si d´un amor sofris el desengany-
lligar l´atzar de la mar o la vida 
i anar tant lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l´amiga
de tant d´enyor llanguiria la mar.-


Aquest poema és de Joan Salvat-Papasseit. Aquest gran poeta va néixer  al peu de la muntanya de Montjuïc  el setze de maig de 1894 i va morir de tuberculosi  el set d´agost de 1924 amb només trenta anys d´edat.


En Joan  Jove
La seva fràgil salut va contrastar amb l´energia i fort impuls dels seus treballs. Va tenir una infància difícil. El seu pare era un mariner,Joan Salvat Solanas, fill de Barcelona, que va morir en un accident del Montevideo, vaixell de la Companyia Transatlàntica Espanyola. La seva mare Elvira Papasseit Orovitx, a l´enviudar, es va veure obligada a portar a L´Asil Naval els seus dos fills, Joan i Miquel, i això va fer que els seus estudis fossin precaris i que hagués  de treballar des de molt jove.

Després de treballar en una drogueria va anar a la Llotja (escola d´arts i oficis) però aviat  va perdre l´afició per l´art. Va començar a escriure coses indefinides  en papers que sempre portava a la butxaca i escrivia en un estil sec i aspre que sempre va ser la característica de les seves obres. També va començar a aficionar-se a la lectura llegint a Gorki, Tolstoi, Dostoievski, Ibsen, Maragall i altres.

Les seves activitats d´intenció política van començar a l´adolescència arran de ls Setmana Tràgica de 1909.

El 1912 es va prometre amb Carme Eleuterio Ferrè i es van   casar l´any 1918. Va ser quan van  anar a viure al nº 11 del  carrer Ginés i Pertagàs de la Barceloneta, barri d´on era també la núvia. Allà van néixer les seves dues filles, Salomé i Núria (aquesta última només va viure dos anys).
ELS POETES D´ARA (1923)

L´any 1913 es va introduir en el nacionalisme radical i el 1923 va escriure el pròleg del llibre "La batalla" on expressava amb claredat la seva tendència separatista.

Molt llarga és l´obra d´aquest escriptor i poeta en contrast amb la seva curta vida. L´any 1914 es va consolidar la seva afició a l´escriptura. A l´any 1915 va iniciar la seva activitat periodística i va començar a col·laborar amb diverses revistes. Un article seu publicat a "Los Miserables" el va portar a la presó dos mesos i un dia. Quan en va sortir va començar a treballar com encarregat de la secció de llibreria de les Galeries Laietana. El 1916 va fer de bibliotecari a L´Ateneo Enciclopèdico Popular i va escriure una sèrie d´articles recollits al volum Humo de Fàbrica. Com aquest treballs  eren gratuïts  treballava al "Moll de la Fusta" i això va empitjorar la salut delicada que ja tenia. Malgrat tot, ell va seguir endavant, amb decisió, la seva obra literària, malgrat la peregrinació a diferents sanatoris que va recórrer fins a morir. 

Poemes: El seu primer poema a l´any 1917 va ser "Columna Vertebral: Sageta de foc", l´any 1923 va escriure "Els poetes d´ara", després  va haver una llarga llista de poemes, i un any abans de morir va escriure el que està considerat el millor dels seus llibres: "El poema de la rosa al llavis".

L´obra de Joan Salvat Papasseit va romandre força oblidada fins els anys 60 que va ser reconeguda pels membres de "La nova cançó" . Avui està considerat com un dels millors   escriptors catalans del segle XX. 


Papasseit al Moll de la Fusta

Una frase de Salvat Papasseit:
 Encara no he escrit mai res sense mullar la ploma al cor, esbatanat.

1 comentari:

  1. Quina vida més trista i curta va tenir en contrast amb l'empenta de la seva obra! Estaria content si veiés el reconeixement que té ara. Molt emotiu el record que en fas, s'ho mereix.

    ResponElimina