dimarts, 30 d’octubre del 2012


   
UNA MICA D´HISTÒRIA
            - (L´Òstia)-

El barri de la Barceloneta també es coneix popularment com L´Òstia. Sembla que aquest nom prové d´Itàlia i es deu a un rètol penjat per l´amo d´un  establiment on hi constava aquest nom del poble italià.

La Barceloneta es va construir l´any 1753 amb la finalitat de resoldre els problemes d´habitatge de la ciutat de Barcelona  que  es trobava en un moment d´expansió força favorable i la població de la ciutat s´havia duplicat en quaranta anys -des del 1718 fins el 1758-

El terreny on està emplaçat el barri, i que conformava l ´esquifit illot  de Maians, estava anegat d´aigua i d´això no fa gaire més de dos segles. El creixement del port és el responsable de la creació del barri que va començar amb la construcció  d´un primer  dic a mitjans del segle XIV.
                                                                                               
   
                                                           La primera pedra

La construcció de la fortalesa de la Ciutadella, després de la conquesta de Barcelona per Felip V, va significar que als habitants de les cases que havien estat enderrocades se´ls adjudiquessin terrenys a la platja amb dret a construir-hi una vivenda, cosa que es va fer sense ordre i va fomentar el barraquisme fins que es va crear una “Junta d´Obres del Port” i es va construir el barri.

El Marquès de la Mina va ser l´impulsor  de la reordenació del terreny que estava ocupat   principalment per barraques i la primera pedra de la  primera casa de la Barceloneta fou posada per Domingo Fernàndez del Monte, administrador de rendes, el 3 de febrer de 1753.

El barri va anar creixent i es va convertir en un pulmó on es podia respirar de cara el mar en una Barcelona bruta i contaminada.

Les primeres cases eren baixes i petites però molt ventilades ja que tenien finestres davant i darrere i  des de totes elles es veia el mar.

Si en principi estava rigorosament prohibit construir  més d´un pis d´alçada, el gran augment de la població de Barcelona va fer que es permetés enlairar  fins a tres pisos  i més endavant fins a cinc. No obstant els pisos seguien sent molt petits.
                                        1753   Inici segle XIX       1837       1868-1872     1932
                                                               escala del creixement

Amb el temps es va anar poblant copiosament  i s´hi van anar creant indústries, es va anar tancant la vista al mar amb els rafals -popularment “tinglados”- del port i els famosos  “xiringuitos”-guinguetes-prop del mar, que no contribuïen precisament a embellir el barri, però, això sí, aportaven negoci.

                                                           Rafals que ja són història.

Ara el barri se n´ha lliurat i ara gaudeix d´unes platges grans i netes, té un magnífic Passeig Marítim i nous equipaments, però malgrat que s´hi han construït nous habitatges més grans  els carrers del barri,  segueixen sent estrets, pocs edificis gaudeixen d´ascensor i el barri necessita ser remodelat i gaudir de més comoditats.




                                           
                                                ANTIC I MODERN UNITS

2 comentaris:

  1. Molt interessant tot el que expliques de la Barceloneta, és un barri que conec una mica perquè de petita i de joveneta hi havia anat bastant. Felicitats i una abraçada,

    Anna M. Moya

    ResponElimina